Cèsar Pasadas

S’han fet petits els ulls, s’han omplert d’alegria i tristor, de llum i color, de descans i por..., s’han tancat els ulls. Ja no em miren, ja no brillen, ja no em diuen res, ja no expressen ni sentiments ni dolor, ni vida ni amor. Ha marxat, ja no pot dir aquí sóc. La seva magnificència s’ha quedat en un no res, en un record, en una història més que caldrà rememorar. I..., això faig jo, escric aquestes línies per a no oblidar. Jo, com molts joves o no tant joves nascuts després del 1962 hem sentit mil històries, tragiversades o exagerades, anecdòtiques o menyspreades, però totes amb cert sentit d’impotència en referència a l’anomenada “catàstrofe natural” produïda per les fortes tempestes del 24 de setembre de 1962, que causaren la mort de centenars de persones o potser més, perquè mai es va saber el nombre total amb exactitud. Les fortes pluges a tota la conca del Ripoll-Besòs provocaren el desbordament dels esmentats rius, que 44 anys enrera, restaven sense c...

Vitrall al "Mont Taber", Barcino. Cèsar Pasadas. Salvador Espriu escrivia amb indiscutible art, un poema en homenatge a Joan Salvat-Papasseit que cita: Ara digueu: ”La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: “Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues”. Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Aquests versos em vénen a la memòria en aquestes dates tan especials del darrer més d’estiu. Però, i ...

Alberto Durero. El caballero, la muerte y el diablo. Grabat sobre paper. Biblioteca Nacional Avui, segurament serà una data molt important per a molts, potser d'euforia i alegria, però també de penúries i dolor. Potser en aquests darrers sentiments estic inmers jo en el dia d'avui. No per estar descontent amb la meva vida sinó perquè en ocasions, aquesta et demostra que pot ser cruel i matemàticament absurda. Avui fa cinc anys d'una injustícia..., d'una més de les que cada dia ens fa sentir impotents i amb certa tristor. Avui fa cinc anys que no he oblidat el dolor d'una etapa de la meva vida que es va desenvolupar en un país llatinoamericà i del que no vull fer esmena, per a no incitar ningú a evitar algun dia gaudir de les coses maques que també en té, i que per sort són més grans en nombre que les que descric a continuació. El dia era estrany, molt estrany... feia massa calor; gràcies en part a les desenes d’incendis que envoltaven la ciutat. Gaireb...

Cautiverio...Oleo sobre lienzo. Eduardo Kingman. Este verano está siendo muy especial, o talvez no..., pero no puedo dejar de escribir con cierto “sinsentido” las vivencias acontecidas en un caluroso, asfixiante, infernal y anormal estío. Demasiadas amistades y personas queridas tienen o han tenido en esta época su aniversario, en cifras por cierto tan dispares como los 0 y los 80 años. Muchos otros seres quizá hayan ya tenido el último de sus aniversarios y si bien esto puede provocar cierto dolor, no en vano la alegría del resto compensa y ayuda a seguir luchando en esta caótica y acelerada vida. Hemos vistos guerras y sufrimientos en las costas del Mediterráneo, muertes injustas por actitudes a menudo irresponsables... Hemos visto incendios e inundaciones en diversos lugares de un mismo tipo de vida y clima... Hemos visto pasar el tiempo, en estado de alerta por el radicalismo de unos pocos... Hemos intentado imaginar un mundo nuevo en muchos Estados con cambio de poderes legisla...

Introducció al Blog... Fa un parell de dies, expressava la meva indignació en referència a la manca de cobertura en premsa del conflicte palestino-israelià. Ni molt menys vull pensar que el meu escrit hagi estat la causa del canvi rotund en la temàtica de publicació dels rotatius, i més quan aquest blog només és visitat assíduament per poc més d’un centenar de lectors, però sembla ser que després de set dies d’atrocitats en Orient Mitjà, la majoria de diaris dediquen gran part dels seus esforços en demostrar un interès sobre dita zona. No estic per això content, ni en complau dit canvi d’enfocament noticiari, ja que per a mi, continua sent un fet abominable i vergonyós per a l’espècie humana la mort de civils (i sobretot nens) per part de forces armades siguin del caire que siguin. Ni justificaré en cap cas l’actuació de les forces radicals d’un bàndol ni la prepotència i invasió militar de l’altre. Són massa interessos en conflicte (malgrat sigui minoritari el territorial, sorprenentm...

" Introducció al Blog: cinc cèntims..." És obvi que la premsa no és del tot objectiva (malgrat hauria de ser-ho) però sempre hi ha casos en què és necessària un opinió personal. Potser i sense haver d'incitar a pensar en malifetes ingeniades o tendències manipulades, la nostra premsa en aquest més de Juliol s'ha caracteritzat per una notable tendència a explicar els bons resultats (increïbles) de les polítiques en matèria de trànsit, sobretot amb la famosa aplicació de l'anomenat "carnet per punts" i de com s'ha reduït dràsticament el nombre de morts en carretera. La portada de gran part dels rotatius ha estat sempre protagonitzada per una notícia sobre l'esmentat tema d'una manera socialment positiva. Tal manera sembla el resultat d'haver "guanyat una guerra". A Catalunya "des de l'1 juliol han mort 17 persones a les carreteres, set menys que l'any passat" cita el Periódico de Catalunya en l'edició d...

"Cinc cèntims del blog de fotografia" Ruta de la Plata: apunts de navegació... LA VIA DE LA PLATA Ja fa algun mil·leni, els Tartessos varen crear rutes comercials que discorreren de Nord a Sud per les terres occidentals de la Península. Els romans farien servir moltes d’aquestes rutes per a construir trams empedrats per als seus afers. Serà així que sorgirà l’anomenada Iter ab Emerita Asturicam, al segle I a.C. Octavi Augvst, emperador a partir del 25 a.C. executa el projecte de construcció d’una calçada que uneixi la capital de Lusitània, Emerita Augvusta (Mérida) amb el Nord de la península per a combatre els darrers reductes bèl•lics del migdia cantàbric, fent arribar dita construcció fins a Asturica Augvsta (Astorga)...Serien Tiberius i Trajano qui les feren ampliar fins a Gijón pel Nord i a Sevilla pel Sud, quedant amb la denominació de Calçada XXIV. A la caiguda de l’imperi Romà, s’abandonà fins la conquesta àrab. Aquests la van saber aprofitar per arribar a conquerir ...