Els 11 de setembre...

Vitrall al "Mont Taber", Barcino. Cèsar Pasadas.

Salvador Espriu escrivia amb indiscutible art, un poema en homenatge a Joan Salvat-Papasseit que cita:

Ara digueu:
”La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu:
“Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu:
“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.


Aquests versos em vénen a la memòria en aquestes dates tan especials del darrer més d’estiu.
Però, i malauradament, no podem oblidar els FETS de diferents 11 de setembre,... que han provocat una impossible amnèsia en totes aquelles ments que han patit per les injustícies i que han lluitat en certa manera per evitar que es repeteixin.
Reflexionem aquesta Diada Nacional, aquesta Diada Nostra, lluitem per totes aquelles coses que es perderen i que ens mereixem; però, lluitem també per fer de Casa Nostra un país d’acollida no només de gent “estrangera”, sinó també de totes les persones que poden estar al límit de la marginació social. El nostre Poble va endavant, però haurem d’ajudar a tots aquells i totes aquelles que per un destí no escollit es troben a mig camí i necessiten de les nostres espatlles.
Vénen nous temps, nous reptes, ... i hem d’estar no només a l’alçada dels esdeveniments, sinó també de les cotes de civisme, solidaritat i humanisme propis d’una societat avançada.
Potser és cert que és l’hora dels Catalans,... però és l’hora també d’aquells que tenen en les seves mans el poder de decidir els estris més adients per a “mantenir-se fidels al servei del nostre poble”.
No oblidem però, alguns 11 de setembre com els de Xile o Estats Units, entre altres, ...no oblidem les injustes accions d’uns pocs ni el patiment de la resta del món, ...dels innocents.

Cèsar Pasadas

Comentaris

Anònim ha dit…
Poema excelent, cantat en boca de Raimon encara més. Una agradable diada plena d'ilusions per un pais cada cop millor. Records de;
Sergi Bonet.
Anònim ha dit…
No oblidem-nos tampoc que l'11 de setembre és un dia per a manifestar-se, per cridar i fer saber de totes les mancances. Manifestem-nos!
Cèsar Pasadas ha dit…
Gràcies Sergi Bonet pels teus raonaments.
Gràcies Sebastià Domènech per incitar a la manisfestació pública d'idees.
Cèsar Pasadas ha dit…
Avui, el dia és llarg...encara no ha acabat i hi ha un munt de coses per fer. Però aprofitant un descans per respondre als comentaris, m'agradaria exposar unes línies:
Aquest de matí, al centre històric de Sabadell he pogut escoltar algun discurs d'un petit grup de CiU, abans de les ofrenes florals al Parc Catalunya (on francament cal agrair-ne a la organització tan magnífic event). Fins aquí tot normal, però en el discurs d'un membre de la citada formació, hem pogut sentir paraules molt semblants a les exposades en aquest post del blog, quasi indèntiques, que naturalment no han deixat de sorprendre'm.
Potser serà casualitat, no ho sé, però us asseguro que ni els hi he preparat el guió, ni el meu discurs a hores d'ara és el d'ells.
He sentit una cosa extranya dins meu, i necessitava expressar-ho. Sobretot, quan en acabar el discurs, la darrera i "triumfalista" frase ha estat: “mantenir-se fidels al servei del nostre poble”.
En fi, gràcies a tots i totes, i bona Diada!

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Aniversario...

El Rei, i altres barris...