Via de la Plata: apunts històrics...

"Cinc cèntims del blog de fotografia"

Ruta de la Plata: apunts de navegació...

LA VIA DE LA PLATA



Ja fa algun mil·leni, els Tartessos varen crear rutes comercials que discorreren de Nord a Sud per les terres occidentals de la Península. Els romans farien servir moltes d’aquestes rutes per a construir trams empedrats per als seus afers. Serà així que sorgirà l’anomenada Iter ab Emerita Asturicam, al segle I a.C.






Octavi Augvst, emperador a partir del 25 a.C. executa el projecte de construcció d’una calçada que uneixi la capital de Lusitània, Emerita Augvusta (Mérida) amb el Nord de la península per a combatre els darrers reductes bèl•lics del migdia cantàbric, fent arribar dita construcció fins a Asturica Augvsta (Astorga)...Serien Tiberius i Trajano qui les feren ampliar fins a Gijón pel Nord i a Sevilla pel Sud, quedant amb la denominació de Calçada XXIV.


A la caiguda de l’imperi Romà, s’abandonà fins la conquesta àrab. Aquests la van saber aprofitar per arribar a conquerir Galícia. Aquesta via passà a dir-se Bal’lata de l’àrab que significa via empedrada. És possible que aquest nom hagi derivat fins als nostres dies com a Via de la Plata.
Segons el Cristianisme, Santiago el Gran, fill de Zebedeo i germà de Joan l’Evangelista, va estar un temps a Jerusalem després de la mort de Crist fins que després de propagar el dogma apostòlic decideix viatjar, navegant de Palestina a Hispània.




Des d’Itàlica decideix anar cap Iria Flavia per a potenciar la fe Cristiana i torna per la vall de l’Ebre fins la Mediterrània per tornar a Terra Santa, on trobà la mort en mans d’Herodes Agripa per haver contradit l’ordre imperial de prohibició del cristianisme.

Els deixebles d’aquest però, Teodor i Atanasi, decideixen portar-lo a Hispània per enterrar-lo allà on havia cristianitzat la població, com diuen els Evangelis.



Cap al segle IX (vuit segles després), un ermità descobreix la tomba de l’Apòstol en un turó anomenat Libredón prop la costa de Fisterra.

A partir de dit moment, dit fet provocarà la peregrinació de fidels arreu del món i servirà per a lluitar contra l’Islamisme en l’anomenada Reconquesta.
Des de la desembocadura del Guadalquivir fins al cap de la fi del món conegut (Fisterra), dita ruta de Sud a Nord amb tanta història havia de ser transitada en un mitjà més ràpid que el caminar, però que fos adequat a les irregularitats del camí i no necessités de res més que l’esforç i sacrifici del viatger, ...

...del viatger que cerca el destí que dóna sentit al seu navegar. La bicicleta seria un bon suport per dit afer.

Anar a Ruta de la Plata: apunts de navegació...


Cèsar Pasadas
Via de la Plata.org





Comentaris

María Pastora Campos ha dit…
Hola César, me ha conmovido mucho tu comentario porque has vivido en carne propia el problema de las divisiones.Tu blog me hace recordar a Serrat porque el grabó sus primeras canciones en catalán argumentando que debía empezar por casa,hablando en su idioma.
Te envío un cálido abrazo,te estaré visitando.MªPastora.
diumenge, de juliol 16, 2006 5:35:00 a. m.
Cèsar Pasadas ha dit…
Gracias María...Imagino que no entenderás demasiado los textos aquí expuestos, pero como bien dices me gusta expresarme en la lengua de mi tierra. De todas maneras, no elimino la posibilidad de escribir en Castellano cuando quiiero que "algo" llegue a cuanta más gente mejor...Gracias por tus sinceros comentarios!
dilluns, de juliol 17, 2006 11:12:00 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo
Més informació

El Rei, i altres barris...

Imatge
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI. Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento , però que no va jurar la Constitució (es
Més informació