Cèsar Pasadas

Després de la gran visita a terres d'Almeria, la mateixa vintena de persones del Departament de Geografia de la UAB no volen deixar passar l'oportunitat de visitar l'antiga Granada. Recorrem els carrers cèntrics i tortuosos, de fort pendent i arrodonits esglaons, i ens endinsem en la màgia de l'Alhambra. L'herència àrab és present arreu i aquest estil andalusí ens contagia de ganes de viure intensament les olors a mirra i tès del sector de l'Albahicin. Ens acomiadem de Granada desitjant tornar amb unes vistes panoràmiques del casc antic en plena gèlida però agradable nit. Lluny queden ara les terres de Cabo de Gata , però més encara les de la nostra estimada Barcelona. Com sempre, cal tornar per a somiar amb altres destins que ens omplin l'ànima.

En col·laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ens dirigim una vintena de persones a "descobrir" els paisatges i l'entorn social de gran part de la província d'Almeria, entre el Campo de Níjar (explotació intensiva en agricultura d'hivernacles), i voltants del Parc Natrual de Cabo de Gata (explotació extensiva d'especulació urbanística i de turisme). Dita especulació ha tingut diverses èpoques: les primeres basades en un descontrol absolut de l'activitat constructora en primera linia de costa, i malbaratament del sòl urbà i agrícola de l'interior...; i les darreres, especulatiu per "contractes" favoritaris a empreses per part de les administracions i recerca de buits legals i mancances de planejament urbanístic, que han fet que la minsa part del litoral no edificat que resta estigui en perill. Cert grup de persones i entitats han donat la veu d'alarma (certament minoritaris) i s'ha propi

Què es pot dir de Paris que no hagi estat dit o escrit amb anterioritat? Poques coses, imagino...però el que si és cert que hom té associat a Paris alguns monuments com la Tour Eiffel o l'Arc del Trionf, i algun museu famós com el Louvre. Però Paris és quelcom més que dits edificis o monuments, és un tot que engloba els perfums de la primavera, les olors a cafè de l'hivern, les de castanyes i blat de moro al foc de la tardor, i els aromes d'una cuina sofisticada a l'estiu, en terrasses i boulevards. La modernitat de Marais i el luxe del sector de l'Òpera contrasten potser amb la culturalitat africana del sector de Montmartre i la bulliciosa i un xic bohèmia vida del Quartier Latin. Sigui com sigui, el fet d'intentar analitzar una ciutat tant turística des d'una òptica social és quelcom més complicat de l'imaginable, ja que és molt difícil no deixar-se portar pels seus atractius i sentir-se per uns dies un autèntic parisenc. Els dissenys més moderns

Durant la dècada dels 80s del segle passat, diferents grups d'espeleologia de Catalunya havien prospectat la zona del canvi de conca hidrogràfica del riu Esera, en l'anomenada Vall de Benasc/ Benasque ( Bal de Benás en llengua patués) sense resultats significatius en l'estudi del comportament hidro-geològic de la zona. És documentat el desviament d'aigues de desglaç del massís de les Maladetes cap a la Vall d'Aran (Güells de Joeu) a través del Forau d'Aigualluts. La recerca de delimitar la zona total d'absorció cap a la Vall d'Aran va fer prospectar nombroses cavitats per les que discurria el líquid element. Una d'aquestes, en l'anomenat Malh dera Artiga, va ser prospectada en profunditat per estar propera a la capçalera de la vall per la que discurreix el riu Garona en la Vall d'Aran, malgrat trobar-se la boca d'entrada en el vessant aragonès. Després de varis intents d'arribar al final de la cavitat i topografiar-la al complet, un

Aquest Blog sorgeix de la necessitat idealitzada per deixar constància, en un espai irreal, d'aquelles inquietuds que tenim al llarg de les nostres curtes vides. Anar constantment darrera de fets i gent amb la meva càmara m'ha donat no poques satisfaccions, malgrat també algun que altre ensurt...; potser per això intento deixar per escrit, rememorant aquells moments de la meva existència que no he estat del tot atent, ja que em trobava a l'altre banda de l'objectiu. Certa passió des de la infantesa arraigada per la disciplina geogràfic, m'ha conduït en diverses ocasions a intentar esberinar més i més del comportament humà sobre el territori, ja sigui a la pròpia comarca o a terres llunyanes que hom anomenaria exòtiques . Vull remarcar a més a més, que una embriagadora atracció per assolir uns coneixements de dit territori a través de les activitats més en contacte amb el medi m'ha portat a pràcticar amb frequència esports i disciplines tant variades com l