No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j...
Aquest és un dibuix aparegut avui al diari La Vanguardia (pag. 34) que parla per si sol.
Comentaris
No havia sentit mai tants adjectius per designar alguna cosa,...però, tot i que són molts, encara podríem trobar-ne més oi!?
Sento donar-te les gràcies, perquè significa que seràs un altre persona que es veu impotent davant tanta injústicia, i jo et donc les gràcies per estar amb mi en aquesta lluita sorda.
Gràcies anònim!
Marc