PRESENTACIÓ...

Aquest Blog sorgeix de la necessitat idealitzada per deixar constància, en un espai irreal, d'aquelles inquietuds que tenim al llarg de les nostres curtes vides. Anar constantment darrera de fets i gent amb la meva càmara m'ha donat no poques satisfaccions, malgrat també algun que altre ensurt...; potser per això intento deixar per escrit, rememorant aquells moments de la meva existència que no he estat del tot atent, ja que em trobava a l'altre banda de l'objectiu.

Certa passió des de la infantesa arraigada per la disciplina geogràfic, m'ha conduït en diverses ocasions a intentar esberinar més i més del comportament humà sobre el territori, ja sigui a la pròpia comarca o a terres llunyanes que hom anomenaria exòtiques. Vull remarcar a més a més, que una embriagadora atracció per assolir uns coneixements de dit territori a través de les activitats més en contacte amb el medi m'ha portat a pràcticar amb frequència esports i disciplines tant variades com l'escalada, l'espeleologia, l'alpinisme, el ciclisme en BTT o els esports acuàtics: aquests darrers amb embarcacions individuals com el caiac, o sense com el submarinisme...; he hagut doncs de compaginar la fotografia documental i paisatgística amb dites activitats, fins al punt d'escollir destins en base a la compatiblitat d'aquestes i el tipus de llum incident. La base però de totes aquestes activitats en el medi natural ha estat i és l'excursionisme, no ja només com actitut de lleure sinó com a disciplina pràctica del estudiós-coneixedor del territori: el geògraf.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j...
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo...
Més informació

La primera bebida...

Imatge
Recuerdo vagamente aquella tarde. Han pasado ya, casi un par de décadas. Con todo, puedo asegurar que entre las 15:00 y las 16:00 horas de un caluroso día de julio, mi padre me dejó en la acera de plaza España y caminé hasta la jefatura provincial de tráfico. Las palabras de mi progenitor fueron concisas: -¡Coñac! Una copa de coñac te aflojará los nervios y todo irá perfecto. En un bar, al lado de la puerta de entrada donde tenía que entrar a examinarme de la teoría del carné de conducir motocicletas, entré y pedí una copa de coñac. Mientras el camarero llenaba la copa de aquel líquido color caoba, mi estómago se endurecía y mi boca salivaba al tiempo que me preguntaba si sería yo capaz. El primer sorbo quemó, quemó los labios y lengua por completo y no me atrevía a tragarlo. Deduje que era mejor hacerlo que quemarme las encías. El segundo sorbo, no sólo quemó toda la boca que había empezado a dormirse, sino que también iba escociendo a medida que se precipitaba esófago abajo hasta ca...
Més informació