La Mediterrània...: unint-ne tres continents

"Cinc cèntims del blog"

La Mediterrània...: unint-ne tres continents

I una veu amiga em digué: ja que parles tant de “mediterraneitat” potser va sent l’hora de parlar de la Mediterrània...!
Ella, magnífica extensió d’aigua blava que banya desenes de països d’Europa, Àsia i Àfrica; ella, amb dos milions de quilòmetres quadrats i altres tantes històries per narrar.
Ella, que com diu una famosa cançó “...d’Algesires a Istanbul...” i com a l’actualitat tots molt bé sabem, existeix una costa “nord” i una costa “sud”.
Ella, la mar del cristianisme al nord i de l’islamisme al sud,esquitxades d’ortodoxes i jueus, peregrins i personatges laics...; costes de repúbliques i corones, de nacionalistes i conservadors, de demòcrates i dictadors,...de sirenes i pescadors!
Ella, la mar blava, la mar del meu somni, la mar que tot ho banya...: la mar que inunda els meus records, les esperances, les alegries i algunes de les meves pors.
La mar de la infantesa, de l’enyorança, de l’aprenentatge i de la saviesa, de les guerres i les conquestes, dels naufragis i perdicions, de llegendes i odissees, de relats fets cançons..., la mar del Posseidon.

I la veu amiga em digué, què tenen de tristes tantes cançons? Quina marinada ens refresca del terral i seua escalfor?

No és sorra fina ni grossa, ni pins torts ni matolls, ni escumes argentades, ni les suaus marees ni lo vent de xaloc!
Jo, de la mateixa manera que el fill d’Anticlea i Laertes cerco la meva Ítaca. Possiblement tindré que esquivar diversos cops a Eolo i alguna que altra enganyifa fer a algun Polifem; i sí, potser sí hauré de lluitar en concreta ocasió...però, del que no podré mai allunyar-me és sens dubte de l’estimat Mare Nostrum.
Però deixant de banda les suposades obres d’Homer i l’univers líquid d’aparença infinita i de tons blavosos; podríem dir que he descobert algunes coses de les que no es pot estar orgullós en referència a la terrestre delimitació de dita magnificència vital: les seves costes...

La Mediterrània ha estat sempre una mar d’intercanvis i migracions que han donat lloc a la cruïlla multicultural actual. Però a l’actualitat, la nostra mar s’ha convertit en un espai impossible d’ultrapassar per aquells individus que cerquen una sortida digna a la seva injusta pobresa i què, venen a morir del sud al nord.

Hom ha anomenat la Mediterrània mar de la diversitat, del mestissatge, de l’intercanvi de llengües i cultures, de les músiques i la gastronomia, cruïlla de diferents religions i creences, la mar de les rutes comercials, dels imperis i de l’esplendor. La mar d’identitat pròpia, la mar de la congregació.

Hom s’ha parat a pensar per què dues terceres parts de la població dels països que banya la Mediterrània està localitzada a menys de 50 km de les seves dolces onades...? A casa nostra però, encara és més evident...! A més de viure prop del mar, ens empenyem per tenir un tros de terra el més a prop possible de les seves platges, ja sigui com a segona o tercera residència. Hem talat els boscos de pi i carrasca..., hem canviat vinyes i oliveres per camps de golf, els masos i cases pairals en clubs i restaurants, hem oblidat les olors de ginestes i romaní i hem après les de geranis i rosers. Hem farcit de formigó esglaons de vermellós calcari, hem desmuntat feixes de pedra seca i conservat pedres d’altres temps, hem poblat la costa de cases i el territori de cues per a poder anar-les a gaudir.

Oh, Zeus, que n’hem fet del nostre litoral!?

Per parlar una mica de xifres en referència a un dels punts més “atractius” de les nostres costes, als darrers quaranta anys el cens d’habitatges de la Costa Brava s’ha multiplicat per 9 segons PCSEm. Al 1960, la Costa Brava tenia 20.548 habitatges i al cens del 2001, ja arribava als 183.237. El sòl urbà, va passar de les 787 ha. l’any 1957, a les 8.765 ha. al 2003. Què està passant!? És obvi. La pregunta és, què passarà? Què passarà quan una costa saturada d’edificacions i de turisme de masses ja no sigui atractiva? Què passarà el dia que l’economia en els seus cicles d’alts i baixos “pugi” el preu del diner i moltes hipoteques siguin “impagables”? Què passarà quan per primera vegada una edificació vivenda/lleure perdi valor en comptes de suposar una especulativa inversió? No vull ni saber-ho!!!

El que si vull saber, entendre i estudiar són les maneres per a evitar arribar a aquest punt, i una de les maneres més factibles començaria per la limitació rotunda de construir-ne ni una unifamiliar més a les nostres costes....Hauríem d’incentivar l´ús d’hotels i de càmpings, concentrant la població vacacional i les seves demandes de territori i paisatge, però sobretot d’aigua...Aigua escassa a qualssevol litoral mediterrani. (Fòrum social de la Mediterrània...)
No crec que sigui delicte defensar amb fervor allò en el què creiem, i potser una de les millors maneres és sabent estimar allò que tenim i què hem de preservar. I per això acabo amb paraules del propi Odiseu (Ullises):
...No hi ha res més dolç per l’home que la seua pàtria i sa família, ja que els records d’aquestes el persegueixen fins a les residències més luxoses, lluny o en un país estranger...















Cèsar Pasadas