Orient Mitjà, orient a mitges...

Introducció al Blog...

Fa un parell de dies, expressava la meva indignació en referència a la manca de cobertura en premsa del conflicte palestino-israelià. Ni molt menys vull pensar que el meu escrit hagi estat la causa del canvi rotund en la temàtica de publicació dels rotatius, i més quan aquest blog només és visitat assíduament per poc més d’un centenar de lectors, però sembla ser que després de set dies d’atrocitats en Orient Mitjà, la majoria de diaris dediquen gran part dels seus esforços en demostrar un interès sobre dita zona.
No estic per això content, ni en complau dit canvi d’enfocament noticiari, ja que per a mi, continua sent un fet abominable i vergonyós per a l’espècie humana la mort de civils (i sobretot nens) per part de forces armades siguin del caire que siguin. Ni justificaré en cap cas l’actuació de les forces radicals d’un bàndol ni la prepotència i invasió militar de l’altre. Són massa interessos en conflicte (malgrat sigui minoritari el territorial, sorprenentment) i varis els països implicats, ja que al marge del Líban i d’Israel no hem d’oblidar les afectacions a Síria i Cisjordània, i al propi Iran que sembla sortir beneficiat desviant l’atenció cap als països veïns. Altres “predadors” surten de caça i hem de sentit comentaris com els dels representats de Turquia, que justificarien una actuació militar a l’Iraq contra els Kurds emulant excusadament el propi model articulat per l’exèrcit israelià fora de les seves fronteres, que a més, sembla tenir el vist-i-plau dels gran països “occidentals” (G-8).

Un cop més a la nostra Mediterrània, la lluna s’ha tenyit de sang i els nens ja no juguen durant l’infantesa. Els nens pateixen les bogeries dels seus adults i encarnen el futur d’una terra desquiciada pel radicalisme polític i religiós, per la supremacia econòmica i els models capitalistes de progrés.
Tinc l’ànima trista, no vull veure més nens jugant a soldat...! Vull que tothom tingui un lloc on desenvolupar-se a nivell personal i pugui gaudir d’una vida plena d’ocupació, que faci del món un lloc per viure-hi i no per veure-hi morir les persones estimades de la manera més injusta i dolorosa.
Un cop més, diguem prou a la barbàrie...! No donem l’esquena al món ni al planeta que estem deixant als nostres descendents...! Ens vàrem mobilitzar contra la Guerra d’Iraq però en part per propi egoisme: vèiem que els nostres fills, pares o companys tenien la possibilitat espantosa de formar part del dantesc genocidi que és qualssevol guerra, i a més, inconscientment teníem por de les possibles represàlies futures d’una activitat terrorista que el món Occidental ens ha inculcat com el mal de tots els mals contra la “democràcia” (em pregunto quantes formes de “terrorisme” n’hi ha) i el model capitalista.
Mobilitzem-nos ara també, diguem prou a qualsevol guerra...!
A les costes de la Mediterrània habitem prop de 500 milions de persones i la tendència va en augment...No hauríem de procurar que aquest Mare Nostrum fos el “centre” del món, caracteritzat pel respecte a les cultures i als individus?
Perquè anomenem Orient Mitjà als nostres veïns...? Potser considerem una entitat diferent en un context territorial, per no anomenar-la el nord d’Àfrica o el sud d’Europa, o simplement és que considerem un territori que no està a la “nostra alçada” i volem dir que és una terra “a mitges”, Orient a mitges?
Ràpidament repatriem els nostres i deixem en mans de l’anomenada “sort” als innocents i indefensos, als que no han tingut altre destí que el de néixer en un territori equivocat, potser...o no, però de qualssevol manera no puc deixar d’expressar el que considero una injusta impotència...

NO DONEM L’ESQUENA..., MOU-TE CONTRA LA BARBÀRIE!

Cèsar Pasadas