No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Aquest és un dibuix aparegut avui al diari La Vanguardia (pag. 34) que parla per si sol.
Comentaris
No havia sentit mai tants adjectius per designar alguna cosa,...però, tot i que són molts, encara podríem trobar-ne més oi!?
Sento donar-te les gràcies, perquè significa que seràs un altre persona que es veu impotent davant tanta injústicia, i jo et donc les gràcies per estar amb mi en aquesta lluita sorda.
Gràcies anònim!
Marc