Injustícia...aturem-la!


És obvi que la premsa no és del tot objectiva (malgrat hauria de ser-ho) però sempre hi ha casos en què és necessària un opinió personal.
Potser i sense haver d'incitar a pensar en malifetes ingeniades o tendències manipulades, la nostra premsa en aquest més de Juliol s'ha caracteritzat per una notable tendència a explicar els bons resultats (increïbles) de les polítiques en matèria de trànsit, sobretot amb la famosa aplicació de l'anomenat "carnet per punts" i de com s'ha reduït dràsticament el nombre de morts en carretera. La portada de gran part dels rotatius ha estat sempre protagonitzada per una notícia sobre l'esmentat tema d'una manera socialment positiva. Tal manera sembla el resultat d'haver "guanyat una guerra". A Catalunya "des de l'1 juliol han mort 17 persones a les carreteres, set menys que l'any passat" cita el Periódico de Catalunya en l'edició d'avui (17/Juliol), i ens recorden a més que tot això té un preu: "els Mossos volen mantenir la pressió policial perquè no torni la sensació d'impunitat", en fi que sí sembla ser una "guerra". Però, en aquests darrers 15 dies, s'han expressat xifres importants de denunciats i de "delinqüents" al volant que perdran els seus punts (que podran recuperar en la major part dels casos, pagant) però no he vist en cap notícia de cap diari, la xifra que reflexa la quantitat de centenars de milers d'Euros que ingressa l'administració en concepte de "multes", ni en qualssevol cas, que dits ingressos aniran a fons per reparar i adequar les deficients vies que tenim al nostre territori.

Se'ns ha explicat centenars de vegades que no es poden fer campanyes ni argumentar polítiques recolzant-se en les víctimes de qualssevol conflicte, ja sigui per interessos polítics o purament econòmics, però justificar una política que considero "recaptatòria" per la disminució d'un nombre de morts en un total de 7, publicitant-lo en portades i a pàgines a color..., quan l'absurd i terrorífic conflicte existent a les costes orientals del nostre estimat mar queda moltes vegades reduït a petits comentaris de poc més mitja pàgina em sembla, quelcom més que innadmissible.
Aplaudir una política per la disminució de 7 morts (quan perfectament podria donar-se en un únic accident entre dos vehicles) i donar l'esquena a Palestina, em sembla del més egocèntric i desfasadament immoral i anti-ètic del que he viscut en els darrers anys. Que el G-8, les Grans Potències mundials, no condemnin les operacions militars israelianes ni obliguin a aquest Estat imperialista a un “alto el foc”, però sí als libanesos i als palestins, en produeix cert malestar i indignació que no puc guardar dins meu.

Hi ha persones en aquest món que viuen felices (o no) pensant i projectant el seu propi futur, les seves coses, sense mirar més enllà dels seus ulls i girant l'esquena a la resta del món, sense preocupacions globals ni reclamacions de justícies pels més febles. Hi ha altres però, que potser equivocadament o no, quedem en un estat de ràbia ofuscada per la impotència a l'intentar anar solucionant els problemes del món. Antigament se'ns havia acusat d'idealistes i fins i tot se'ns avisava que això no serveix gaire en política, però crec que en el fons de tot no formem part d'un grup (cada cop més escàs, sembla) de persones amb uns ideals socials fixes sinó que ens motiven i inquieten les injustícies que arreu veiem, i volem... intentar minimitzar aquests efectes que a la llarga sempre han donat uns resultat nefastes. Si us plau, parem la barbàrie, no li donem més l'esquena als nostre veïns del mar; no ens deixem influir més per les polítiques capitalistes tergiversadores dels Estats Units i els seus interessos multinacionals. Què fan els nostres soldats a l'Afganistan mentre els nens que juguen a la pilota a Palestina reben explosions de míssils israelians? Per què no analitzem la història i recordem com va intentar expansionar-se l'imperi alemany amb el 3er Reich? És que ara a aquells supervivents (recolzats per les grans potències) han oblidat el terror que van patir?

Fa dies que aquesta indignació envaeix la meva persona i no podem permetre que continuï ni un dia més la prepotència de cap Estat sobre altre, ni de cap individu sobre el seu veí.

Conduïm bé, sí...Però recordem també que desenes de nens no podran perdre ni un punt del seu carnet de conduir perquè les estúpides armes i les actituds irrespectuoses de certs individus han segat les seves vides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Aniversario...

El Rei, i altres barris...