Cèsar Pasadas

Què es pot dir de Paris que no hagi estat dit o escrit amb anterioritat? Poques coses, imagino...però el que si és cert que hom té associat a Paris alguns monuments com la Tour Eiffel o l'Arc del Trionf, i algun museu famós com el Louvre. Però Paris és quelcom més que dits edificis o monuments, és un tot que engloba els perfums de la primavera, les olors a cafè de l'hivern, les de castanyes i blat de moro al foc de la tardor, i els aromes d'una cuina sofisticada a l'estiu, en terrasses i boulevards. La modernitat de Marais i el luxe del sector de l'Òpera contrasten potser amb la culturalitat africana del sector de Montmartre i la bulliciosa i un xic bohèmia vida del Quartier Latin. Sigui com sigui, el fet d'intentar analitzar una ciutat tant turística des d'una òptica social és quelcom més complicat de l'imaginable, ja que és molt difícil no deixar-se portar pels seus atractius i sentir-se per uns dies un autèntic parisenc. Els dissenys més moderns

Durant la dècada dels 80s del segle passat, diferents grups d'espeleologia de Catalunya havien prospectat la zona del canvi de conca hidrogràfica del riu Esera, en l'anomenada Vall de Benasc/ Benasque ( Bal de Benás en llengua patués) sense resultats significatius en l'estudi del comportament hidro-geològic de la zona. És documentat el desviament d'aigues de desglaç del massís de les Maladetes cap a la Vall d'Aran (Güells de Joeu) a través del Forau d'Aigualluts. La recerca de delimitar la zona total d'absorció cap a la Vall d'Aran va fer prospectar nombroses cavitats per les que discurria el líquid element. Una d'aquestes, en l'anomenat Malh dera Artiga, va ser prospectada en profunditat per estar propera a la capçalera de la vall per la que discurreix el riu Garona en la Vall d'Aran, malgrat trobar-se la boca d'entrada en el vessant aragonès. Després de varis intents d'arribar al final de la cavitat i topografiar-la al complet, un