Sant Jordi reivindicatiu...

SANT JORDI, Sant Jordi...




Sembla ser que un cop més, l'esperat dia de Sant Jordi ha arribat i ho fa en una jornada festiva, de clima agradable i d'economia una mica "ajustada" per les minivacances de Setmana Santa, però amb un sentiment en certa manera nacionalista i reivindicatiu recordant el 75 aniversari de la IIa República. Hom diu que Sant Jordi és el nostre patró,... o que és el dia dels "enamorats" catalans;.... els precursors del fet mediàtic del llibre que és el dia de Cervantes i la seva llengua;...els floricultors i certs comerciants que és el dia de la rosa (ja sigui aquesta de color vermell o blanc, o de tots aquells que estudis i esforç han anat canviant de color: hom recorda quan sorgí la rosa-senyera?, ...aquella si què era la rosa catalana! En fi, sigui com sigui, en el meu transcórrer per ciutats i pobles veig que si bé sempre ha estat reivindicatiu de certa catalanitat aquest dia, el propi PP justifica dits afers no recolzant-ne de manera notable dita festivitat. He trobat a faltar en rambles i carrers aquells stands d'alguns partits polítics com el suara esmentat i em pregunto per què?!


No vull disimular la meva democràtica catalanitat, però tampoc vull caure erròniament en la cegesa social i política que significa no veure més enllà de les nostres fronteres administratives o sentimentals...El món es fa món i les divisòriesde punts o creus intermitents de mapes i dibuixos cada cop signifiquen menys i en són més fàcils de ultrapassar, però no hem d'oblidar tampoc que gràcies a això encara ens haurem d'esforçar més tots aquells pobles que creiem en una cultura i llengua pròpies, ja que la competència de grans multinacionals i Estats poderosos ens podem fer caure en el desús cultural per la manipulació del capitalisme omnipotent.
Així doncs, reivindiqueu però només en justa mesura i guardeu temps per a gaudir amb els vostres d'aquesta jornada festiva, d'aquest Sant jordi, passejant per paradetes de roses i llibres, i d'algun grup més que disposat...

Comentaris

Anònim ha dit…
No estic d'acord amb el què dius de la manca d'estands del PP en Sant Jordi...Potser serà només a la teva ciutat per algun motiu puntual.
Totes les forces polítiques catalanes semblen recolçar la festivitat de Sant Jordi però no la radicalització de la festa.
dimarts, d’abril 25, 2006 2:05:00 a. m.
Cèsar Pasadas ha dit…
Estic totalment d'acord en la no radicalització de la festa...I per això adverteixo de la meva democràtica catalanitat. Rferent a les ciutats, em referia a alguns municipis del Vallès Occidental. Gràcies pel comentari. C. Pasadas.
dimarts, d’abril 25, 2006 2:11:00 a. m.
Anònim ha dit…
Permet-me que em situï al 14 d'abril i utilitzi el teu espai per recordar la II República. Per recordar aquells que van combatre i els que van caure en la defensa de la república i de les idees de llibertat, igualtat i solidaritat.
dimecres, de maig 10, 2006 9:37:00 p. m.
Cèsar Pasadas ha dit…
Responent a "anonymous" és clar que et permeto un comentari al Blog, només faltaria...està pensat per això. A vegades se'm passen "coses" per alt que donc per suposades, i és clar, no recordar la II República en el seu aniversari ha estat per un simple sentiment personal i convençut de que no cal recordar què cal rememorar o citar certes "efemèrides". Per suposat, ja fa dècades que quedà enrera una possible i democràtica República i hem de ser i estar a l'alçada d'aquells que van morir per creure-hi. Així doncs, honrem tots els ideals d'aquells i aquelles que van lluitar i morir per una "proppassada" República. Visca qualssevol moviment que defensi les llibertats personals i vagi en contra del fascisme i qualsevol mena de govern dictatorial o an prepotència armada. Visca la democràcia!!!
dijous, de maig 11, 2006 1:12:00 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo
Més informació

El Rei, i altres barris...

Imatge
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI. Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento , però que no va jurar la Constitució (es
Més informació