BARCELONA....: La primavera

Avui és el dia de Montserrat, el sant de les nostres "Montse" i d'un de tants símbols de catalanitat dels que de manera orgullosa fent sovint esmena, o peregrinatge, o devoció amb càntics, resant els més creients i prometent els més ilusionats.

És dia de Nostra Senyora de Montserrat i també és la víspera del dia d'inaguració de la Feria d'Abril de Barcelona, i de la mateixa manera que fa pocs dies han fet a Sevilla, ens alerta de què la primavera de les flors i de la llum ha arribat amb tota la seva força, si..., un mes més tard que l'astronòmica..., i potser ho fa ja portant alèrgies i picors però recordant-nos que Catalunya és quelcom més que un grapat de catalans catalanistes que només parlen de l'Estatut, i catalans anti-catalanistes que només parlen de la "destrucció" de l'Espanya del 1979,...

La primavera dels balls i la festa catalano-andalusa ha arribat; les diferents ideologies intentaran captar en les seves files a qualssevol català que amb ganes de festa s'apropi a les ja conegudes "casetes".
Aquesta festivitat però, és l'anunci de quelcom més que "virolai" i "sevillanes", és l'anunci d'uns mesos d'excitació pensant en el futur estiu.

I, és què, el bon temps sembla haver arribat a la ciutat. Milers de persones surten al carrer a gaudir d'una temperatura més agradable i de més hores de llum cap al tard...

Aviat terrasses de cafeteries i bars s'ompliran de gom a gom i podrem observar el deambular de la gent, dels turistes, dels inmigrants, de tots nosaltres.

Avui no em sento gaire inspirat en processar imatges representatives d'una Barcelona primaveral, però potser les seguents imatges ens recordaran quina capital tenim:

mediterrània, multiètnica i multicultural, afable i ordenada, cara..., molt cara..., de carrers buits els dies de festa i de cues la resta, de misèria urbana i de melancòlica urbanitat utòpica que ens allunya d'una sostenibilitat publicitada;...d'elitisme social i de marginació, d'esclavitut laboral i de diferenciació,...

...la Barcelona del cotxes i la del Metro, la dels autobusos i bicicletes de turistes, la Barcelona de Gaudí i de les seves expropiacions post-religioses...,

...la ciutat de la companyia d'aigues-del gas-de l'asseguradora, el sky-line de l'europeisme mediterrani, la ciutat que mai no dorm i sempre està atenta, la ciutat jueva que ens compra i ens ven, la dels taxis negri-grocs i busos descapotables, la ciutat anclada entre la muntanya i el mar, entre la glòria i la pena de fòrums i olimpisme, de temps de canvi i visió de futur...

La Barcelona a vegades odiada i altres anyorada...La meva, la teva, la vostra, ...la nostra Barcelona.

Cèsar Pasadas