L'especulació del sòl...


Cada any que passa se sent dir el mateix en boca de la gent...: Uff, què són cars els pisos...! Ara, amb el que ja han pujat no crec que pugin més de preu...! Doncs sembla ser que sí...

La febre constructiva sembla no tenir fi. Hom ha vist com s'estenien, com una taca d'oli, les edificacions per la plana del Vallès. Potser semblava un bon reflexe de l'economia, ja que si hi ha inversió en la construcció hi haurà moviment de capital arreu. Però, realment ha estat un mercat inversionista?




Realment ha estat un mercat fruit dels interesos de l'economia global excedentària, o per un procés progressiu de la baixada del preu del diner per a convertir a la classe treballadora en inflaccionista?

No hi ha res més senzill que baixar el cost dels deutes per a que la població s'animi a tenir-ne més. Bona excusa per gastar més diners que no es tenen però que sabem que tard o d'hora recuperarem...La vivenda mai baixa de preu!!! Ja ens ho van ensenyar pares i avis, això! Però per això n'has de tenir alguna propietat! Doncs potser d'això es tractava, mentalitzar la població per adquirir propietats (està demostrat que a gran part del sud d'Europa es prefereix comprar a llogar, quan a la resta és tot el contrari).

Però, potser a economistes i administracions se'ls hi va escapar una cosa de les mans: la societat també ansia altres coses com vehicles (al govern ja li interssa, ja!), viatges, moda i tota classe de tecnologia domèstica. No és estrany doncs que amb els preus actuals, aquests articles acabessin afegint-se als gastos d'una hipoteca i en consequència, augmentant el preu de revenda per a recuperar els costos invertits.


Però què té d'estrany? És obvi que la població cerca un status millor en al seva vida, i si grans especuladors del territori ho han fet, per què no la resta!? El veritable problema és que els especuladors ho som tots. Potser el gran promotor que no posa a la venda els pisos abans de fer-los (sap que els vendrà segur) i espera a acabar-los perquè sap que hi haurà guanyat un 15% més, i que amb aquest 15% liquidarà gran part dels materials (comprats a preus de l'any anterior) obtenint una ganància molt neta, i que molts terrenys són a canvis de propietat o el què s'anomenen permutes, potser, a aquests si que se'ls hi hauria d'acusar d'especulació urbanística i generar mecanismes per a evitar-ho o castigar-ho.

Segons l'APCE (Associació de Promotors Constructors i Constructors d'Edificis de Barcelona i Província) els preus de les vivendes noves han pujat al Vallès Occidental més d'un 20% des de l'exercici del 2004. Això vol dir, que com a preu mitjà amb una ciutat com Sabadell (recordem que no és cap capital de província ni gran nús de comunicacions, ni fronterera, ni nexe bursàtil mundial i que a més, ha enderrocat els seus barris fabrils per a convertir-los en residencial de preus desorbitats, allunyant la poca indústria a nuclis propers al Besós); o Terrassa, que canvia les vivendes unifamiliars dels 60s-70s per blocs de pisos d'una habitació a preu de quatre habitacions (malgrat almenys dedica certa inversió a recuperar el centre històric), els preus estan oscil·lant entre els 3500 € i 5500 € el metre quadrat habitable, que de mitja arriba a superar els 4200€ per metre quadrat...: una "simbòlica" xifra que ha augmentat en un any en 1000€/m2 ja que en l'exercici del 2003/04 estava en 3200€/m2. Així, i malgrat la mitjana de metres quadrats edificats als pisos hagi baixat, ens trobem en prop dels 80 m2 que suposen que el preu mitjà d'un pis a una ciutat qualssevol del col·lapasat Vallès (per una mobilitat insostenible en part motivada per dita especulació) sigui de més de 350.000€ segons dades de l'APCE.


La meva pregunta és ben senzilla...Com és possible que una parella (perque un sol individu ja ni es pot plantejar dit projecte) que no ha tingut mai una propietat amb la què especular, pugui accedir a una vivenda digna amb els sous irrisoris amb els que ens estem enfrontant? Cal recordar a les administracions que tenim un nivell de vida nord-europeu però uns sous sud-europeus? Potser seran els costos socials que hi ha a les empreses el que fa encarir productes al nostre país, que a la resta d'Europa son més barats, com la Vivenda, Internet, Televisió per cable, Educació, Infrastructures del transport, etc.,...? Si algú té les respostes ja sap que les accepto de bon grau al post!!! Sinó, ens veiem molts fent el que torna a estar de moda: okupar!!!

Cèsar Pasadas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Aniversario...

El Rei, i altres barris...