Cèsar Pasadas

"Cinc cèntims del blog de fotografia" Ruta de la Plata: apunts de navegació... LA VIA DE LA PLATA Ja fa algun mil·leni, els Tartessos varen crear rutes comercials que discorreren de Nord a Sud per les terres occidentals de la Península. Els romans farien servir moltes d’aquestes rutes per a construir trams empedrats per als seus afers. Serà així que sorgirà l’anomenada Iter ab Emerita Asturicam, al segle I a.C. Octavi Augvst, emperador a partir del 25 a.C. executa el projecte de construcció d’una calçada que uneixi la capital de Lusitània, Emerita Augvusta (Mérida) amb el Nord de la península per a combatre els darrers reductes bèl•lics del migdia cantàbric, fent arribar dita construcció fins a Asturica Augvsta (Astorga)...Serien Tiberius i Trajano qui les feren ampliar fins a Gijón pel Nord i a Sevilla pel Sud, quedant amb la denominació de Calçada XXIV. A la caiguda de l’imperi Romà, s’abandonà fins la conquesta àrab. Aquests la van saber aprofitar per arribar a conquerir ...

"Cinc cèntims del blog fotogràfic" Fotografies comentades! Via de laPlata: apunts històrics... RUTA DE LA PLATA Després de tenir a punt la nau amb la que surcarem la Península de Sud a Nord, des de la riba del Guadalquivir fins a la estrepitosa força de la costa atlàntica en Fisterra, antigament coneguda com la fi de la terra emergida, m’acomiado de la bella Hispalis (Sevilla) amb un sentiment indescriptible proper potser a l’ayorança i el neguit, sensació estranya del que s’embarca en l’aventura de seguir les petjades de tots aquells que ens precediren en la formació d’una part d’Europa, d’aquells que conformarien la nostra cultura i caràcter difós pel món. Enrera queda Hispalis i l’antiga Italica (Santiponce), cal posar rumb cap a les planes caluroses d’Extremadura. Abans d’arribar a aquestes terres però, caldrà superar no pocs obstacles entre màximes diurnes de 45 º C i pendents asgotadores pels voltants d’Almadén de la Plata, així com els forts vents del Nord que dific...

" Cinc cèntims del blog " La Mediterrània ...: unint-ne tres continents I una veu amiga em digué: ja que parles tant de “mediterraneitat” potser va sent l’hora de parlar de la Mediterrània...! Ella, magnífica extensió d’aigua blava que banya desenes de països d’Europa, Àsia i Àfrica; ella, amb dos milions de quilòmetres quadrats i altres tantes històries per narrar. Ella, que com diu una famosa cançó “...d’Algesires a Istanbul...” i com a l’actualitat tots molt bé sabem, existeix una costa “nord” i una costa “sud”. Ella, la mar del cristianisme al nord i de l’islamisme al sud,esquitxades d’ortodoxes i jueus, peregrins i personatges laics...; costes de repúbliques i corones, de nacionalistes i conservadors, de demòcrates i dictadors,...de sirenes i pescadors! Ella, la mar blava, la mar del meu somni, la mar que tot ho banya...: la mar que inunda els meus records, les esperances, les alegries i algunes de les meves pors. La mar de la infantesa, de l’enyorança, de l’aprenent...

Avui és el dia de Montserrat, el sant de les nostres "Montse" i d'un de tants símbols de catalanitat dels que de manera orgullosa fent sovint esmena, o peregrinatge, o devoció amb càntics, resant els més creients i prometent els més ilusionats. És dia de Nostra Senyora de Montserrat i també és la víspera del dia d'inaguració de la Feria d'Abril de Barcelona, i de la mateixa manera que fa pocs dies han fet a Sevilla, ens alerta de què la primavera de les flors i de la llum ha arribat amb tota la seva força, si..., un mes més tard que l'astronòmica..., i potser ho fa ja portant alèrgies i picors però recordant-nos que Catalunya és quelcom més que un grapat de catalans catalanistes que només parlen de l'Estatut, i catalans anti-catalanistes que només parlen de la "destrucció" de l'Espanya del 1979,... La primavera dels balls i la festa catalano-andalusa ha arribat; les diferents ideologies intentaran captar en les seves files a qualssevol català...

Cada any que passa se sent dir el mateix en boca de la gent...: Uff, què són cars els pisos...! Ara, amb el que ja han pujat no crec que pugin més de preu...! Doncs sembla ser que sí... La febre constructiva sembla no tenir fi. Hom ha vist com s'estenien, com una taca d'oli, les edificacions per la plana del Vallès. Potser semblava un bon reflexe de l'economia, ja que si hi ha inversió en la construcció hi haurà moviment de capital arreu. Però, realment ha estat un mercat inversionista? Realment ha estat un mercat fruit dels interesos de l'economia global excedentària, o per un procés progressiu de la baixada del preu del diner per a convertir a la classe treballadora en inflaccionista? No hi ha res més senzill que baixar el cost dels deutes per a que la població s'animi a tenir-ne més. Bona excusa per gastar més diners que no es tenen però que sabem que tard o d'hora recuperarem... La vivenda mai baixa de preu!!! Ja ens ho van ensenyar pares i avis, això! Per...