I els propers quatre anys, què?

No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat. I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys.
I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames.
Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico, aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi jugàvem molt. I dic molt, sí, perquè els catalans ens ho mereixem, però no per ser catalans, ni per la nostra bona cara, ni per haver tingut unes olimpíades i un Fòrum de les cultures, sinó perquè treballem cada dia, colze amb colze per tirar endavant les nostres famílies, produint, educant, solidaritzant-nos amb la resta, conformant una terra de convivència; i perquè durant dècades, hem estat encercats i controlats per poders dictatorials que mermaren les nostres capacitats.
Ara era l’hora de posar en marxa un projecte comú, un nou Estatut, però sembla ser que la gent ja s’ha cansat de tot, sembla que ja en té prou amb el cotxe nou i una hipoteca a 30 o 40 anys.
Cinc milions de persones, de catalans, havien d’haver decidit com s’administrarien i en què s’invertirien els citats 30.000 milions d’Euros, però sembla ser que només li interessa a poc més de 2 milions i mig de votants. No puc amagar la meva indignació.
Hauré de pensar que tots aquells que no han votat, no tenen el mínim interès per una bona educació, una millora de la sanitat, un urbanisme respectuós, una política social d’habitatge, projectes de futur en l’agricultura i la indústria, un desenvolupament territorial en infrastructures de les que tant mancats estem, la protecció del medi ambient, de l’herència als nostres fills,... sembla ser que no, i ho sento, però no em puc fer a l’idea. Suposo que s’ha de respectar la decisió lliure i democràtica de no anar a votar, però considero que hi ha coses que no tenen ni justificació ni enteniment.
De l’escrutini final, sembla haver hagut uns resultats que en tota regla necessitaran de pactes de govern per a garantir una gestió política estable a Catalunya, ja sigui d’uns partits o altres, tant és, però al que sí li dono certa importància és que amb la suma total sembla haver-hi un repartiment similar de tendències, un equilibri entre els governs de dretes i d’esquerres. Però, jo vull saber a quin país visc: en un de dretes conservadores i classistes, o en un d’esquerres progressistes i catalanistes? Suposo que no ho sabré mai, perquè de la meitat que havia de votar s’han dividit per igual, i ara, no sé què pensar..., si la meitat que no ha votat seguiria la mateixa tendència, o pel contrari hi hauria dues possibilitats: tres quartes parts de tendència d’esquerres o tres quartes parts de tendències conservadores?
Sigui com sigui, esperem que d’aquestes eleccions surti alguna cosa més que els meus dubtes. Que entre tots puguem posar en funcionament un nou Estatut votat per “tots” en majoria. Tirem endavant amb el nostre país, que ens ho mereixem!!!

Cèsar Pasadas

Fotografies Cèsar Pasadas