TERUEL...: Existeix!?

I tant, i tant..."Teruel sí existe". Potser durant anys ha estat "perduda" en un territori incomunicat que ha vist passar les grans infrastructures molt a prop, però que no l'han fet justícia.

La província més meridional de l'Aragó ha vist com en la darrera dècada s'ha esforçat per a donar a conéixer tots els seus atractius turístics i possibles focus d'inversió.
Si bé, la densitat de població és de les mes baixes de l'Estat amb un 9.3 hab/km2 no havia estat així abans: una pèrdua poblacional durant el segle XX de més del 50% han motivat aquestes xifres. Uns exemples: any 1910/255491 habitants; any 1970/170284 habitants o al 1998/136840 habitants.
Diverses plataformes i sobretot l'anomenada Teruel Existe intenten canviar dites xifres i denuncien sovint com les administracions competents han anat deixant de banda dita província des de varies generacions.
Teruel és natura. La província està composta per un entramat de pobles amb traçats mediavals que han conservat fins als nostres dies, com per exemple Vallderoures, Mirambel, Puertomingalvo, Albarracín o Mora de Rubielos. La pròpia ciutat de Teruel destaca per l'herència Mudéjar considerada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l'any 1986.
La capital es troba actualment immersa en el ja conegut procés de rehabilitació del seu casc antic per a covertir-ho punt d'interès turístic cultural i poder atraure capital inversor del sector terciari i en relativa equiparació al secundari de transformació per a la hosteleria i edificació civil i d'infrastructura. Observarem desdoblaments faraònics de carreteres, part del traçat d'un AVE polèmic que no deixa una estació a la capital de moment, parcs temàtics basats en la prehistòria de la regió, etc., però sobretot un turisme anomenat "verd" o "rural" que ens ensenya tota la Espanya de l'interior més amagada en l'espai, però sobretot en el temps.

Vaig arribar un dia a Teruel amb la meva càmara sabent poc més del lloc que en algun moment de la història havien hagut uns amants a l'estil de Romeu i Julietta. Havia sentit parlar dels Amantes de Teruel en rimes i llegendes, en jotes i cançons, i vet ací, que al bell mig de la ciutat de Teruel trobo la història d'amor de na Isabel de Segura (noble) i de Juan Martínez de Marcilla (artesà).















Corro amagant-me pels carrerons que donen a la plaça del Torico deixant a l'esquena la Torre de San Pedro i la travesso en direcció a l'Acueducte de los Arcos passant per sota la Torre de la Catedral i torno circunvalant les restes de muralla pels torreons de Bombardera, Rincón, Ambeles i de San Esteban.

Passejo per l'Ovalo mirant l'horitzó als Montes Universales... marxo cap a Albarracín per a predre'm entre els seus carrerons esglaonats i les seves casones senyorials, però sobretot en la seva gastronomia...
























He de tornar a descansar i ancoro la càmara al Viacrucis de Mora de Rubielos per a tenir una amplia perspectiva d'aquesta maravellosa terra recuperada als musulmans en temps pretèrits però que ha sapigut conservar tots els valors que deixaren.








































La tornada està assegurada...Cèsar Pasadas.