PARIS...: Ciutat de contrastos

Què es pot dir de Paris que no hagi estat dit o escrit amb anterioritat?

Poques coses, imagino...però el que si és cert que hom té associat a Paris alguns monuments com la Tour Eiffel o l'Arc del Trionf, i algun museu famós com el Louvre.
Però Paris és quelcom més que dits edificis o monuments, és un tot que engloba els perfums de la primavera, les olors a cafè de l'hivern, les de castanyes i blat de moro al foc de la tardor, i els aromes d'una cuina sofisticada a l'estiu, en terrasses i boulevards.






La modernitat de Marais i el luxe del sector de l'Òpera contrasten potser amb la culturalitat africana del sector de Montmartre i la bulliciosa i un xic bohèmia vida del Quartier Latin.

Sigui com sigui, el fet d'intentar analitzar una ciutat tant turística des d'una òptica social és quelcom més complicat de l'imaginable, ja que és molt difícil no deixar-se portar pels seus atractius i sentir-se per uns dies un autèntic parisenc.


Els dissenys més moderns com l'Arc de la Defense o les piràmides del Louvre contrasten amb la restauració de l'estació de ferrocarril convertida en museu d'Orsay.

Sens dubte, el sector de Montmatre amb la Basílica del Sacré Coeur és una de les passejades més agradables que es poden fer per la part elevada de la ciutat, entre bars i menús senegalesos i recintes tan famosos com el propi Moulin Rouge.

Però si hi ha algun protagonista en la història de Paris, aquest és sens dubte el Sena. El propi circular de les seves plàcides aigues formant grans meandres i alguna illa, va provocar l'establiment de persones en la seva riba. Avui els propis ponts que uniren diferents zones de la ciutat medieval i renaixentista s'han convertit en autèntiques obres d'art en el paisatge.

Ens acomiadarem de Paris de moment...pot ser entonant la música de l'òpera Notredame du Paris i pensant que és una ciutat a la que no només s'hi pot anar una vegada, ni mirar-la amb ulls d'encantats, sinó estudiar-la en profunditat perquè té molts problemes solucionats i altres que han de sorgir, fet que ens pot servir de model d'estudi...

Cèsar Pasadas...Fotografies de la tardor del 2005.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo
Més informació

El Rei, i altres barris...

Imatge
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI. Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento , però que no va jurar la Constitució (es
Més informació