Prospeccions al Malh dera Artiga (Benasque)

Durant la dècada dels 80s del segle passat, diferents grups d'espeleologia de Catalunya havien prospectat la zona del canvi de conca hidrogràfica del riu Esera, en l'anomenada Vall de Benasc/Benasque (Bal de Benás en llengua patués) sense resultats significatius en l'estudi del comportament hidro-geològic de la zona. És documentat el desviament d'aigues de desglaç del massís de les Maladetes cap a la Vall d'Aran (Güells de Joeu) a través del Forau d'Aigualluts. La recerca de delimitar la zona total d'absorció cap a la Vall d'Aran va fer prospectar nombroses cavitats per les que discurria el líquid element. Una d'aquestes, en l'anomenat Malh dera Artiga, va ser prospectada en profunditat per estar propera a la capçalera de la vall per la que discurreix el riu Garona en la Vall d'Aran, malgrat trobar-se la boca d'entrada en el vessant aragonès.

Després de varis intents d'arribar al final de la cavitat i topografiar-la al complet, una zona inundada barra el pas dels espeleòlegs fent que no s'intenti un nou atac fins no poder aconseguir el material i la tècnica necessària, i el que és més important, els permisos adients per al transport aeri del pesat material d'inmersió i d'acampada (per trobar-se en territori sota la figura de Parc Natural de Posets-Maladeta).

El total recolçament per part de Fundación Hospital de Benasque, i la col.laboració d'esponsors així com de la DGA (Govern d'Aragó) fan possible que membres de l'ECS intentem la continuació de dita exploració començada per companys ara fa més de dues dècades. La dificultat afegida a dita exploració ha estat el fet de necessitar transportar per túnnels i galeries, pous i parets verticals, els més de 400kg. de material tècnic (progressió vertical, immersió i fotografia), així com l'esforç de treballar a una alçada pròxima als 2500 msnm.

El progrés va ser molt dificultós per l'exces de fang i de fred, així com la gran quantitat d'hores invertides en l'esforç de transportar el material per dins la cavitat. Potser serien aquests els motius de fracasar en l'intent de superar el que fins als moments és el sifó natural trobat a més altitud de tota la Pennínsula Ibèrica, ja que un cop es va poder realitzar la immersió, l'aigua va quedar totalment opaca en visibilitat pel moviment dels sediments que porten decenis acumulant-se en les parets i terra de la galeria innundada.

La manca de visibilitat i d'una clara visió de continuitat, ens farà abandonar l'intent descrit.

Algunes de les fotos expressen per si soles com es treballa en aquests tipus d'expedicions malgrat els resultats no sempre siguin els esperats per als propis exploradors ni patrocinadors. Amb tot, és un avenç en nom de la ciència per la labor realitzada en topografiar aquelles galeries que restaven i en poder generar arxius d'imatges per a les generacions futures. Mai és prou l'esforç quan és fa per fer pública la bellesa del nostre planeta.

Agraïments a :

Hospital de Benasque, Gobierno de Aragón i NAT-4.

Cèsar Pasadas , ECS (Espèleo Club Sabadell).

PD. Ja tenim el video (audiovisual) de l'expedició. Clicar en Malh dera Artiga.