TUNISIA....:Impressions

Què hem de fer dels records i vivences de la nostra vida? Com podem continuar somiant un cop es torna a casa després de visitar terres aliene, però properes a la nostra cultura? Què té la mediterrània que tot ho inunda d'aroma i sabor per la vida? Com podria jo expressar el que se sent en un país com Tunísia?

Potser la millor manera d'expressar l'essència del país més petit del contorn nord-africà és a partir d'una molt sintètica selecció de fotografies, captades entre aromes d'espècies i flors de tarongers i oliveres.

La capital del país (Tunis) amaga l'essència de la cultura i urbanisme àrabs en el que és la medina més impressionant de tot el país, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Almenys compta amb una quarantena de zocos (mercats dedicats a certs articles) i carrerons tortuosos de difícil orientació i molt fàcil perdre; clar que, segurament aquesta darrera és la millor opció per a deixar-se portar per la incessant vida interna de la medina.

Tè a la menta, inciens de tota mena, platges d'aigua neta,... d'un blau intens, sorres blanques ataronjades..., conreus de vinya i olivera com si tornéssim un centenar d'anys enrera a casa nostra, desert infinit de dunes i cultura bereber, gastronomia de senzills ingredients però d'exquisida el·laboració, mesquites altives i fortificacions d'altres temps belicistes i de conquesta per una plaça forta a la mediterrània. Potser ja foren els romans qui deixaren en herència la república com a forma de govern...!

En definitiva no parlo d'un país que hom podria anomenar "exòtic", sinó d'un veí nostre molt proper que té uns avantpassats prou comuns.

Volguem reconéixer-ho o no, parlem de mediterraneïtat i d'una gran capacitat per absorvir i acceptar totes les cultures, però en la realitat actuem de manera diferent..., acceptem tot allò diferent quan ens trobem en el seu contexte i fora de les nostres "administracions", ja que ràpidament sorgeixen els recels quan ens sentim "envaïts" per altres cultures tant diferents malgrat siguin tan properes.

Pot ser no preferirem països en un futur proper sinó parcs temàtics culturals en els que voldrem introduir altres cultures i gent. Vull recordar però, que Tunísia no és un museu sinó una part de nosaltres, dels nostres antecessors comuns comerciants de la mediterrània...No els hem de donar l'esquena per uns textos religiosos (K'ran) ni per una religió diferent: l'Islam.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo
Més informació

El Rei, i altres barris...

Imatge
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI. Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento , però que no va jurar la Constitució (es
Més informació