El Rei, i altres barris...
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI.
Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento, però que no va jurar la Constitució (es va limitar a signar-la).
Recentment, els fets de la cimera iberoamericana celebrada a Xile haurien de recordar-nos, o si més no fer-nos reflexionar sobre l’imatge de la Corona a finals del 2007.
La Constitució del 1978 (aquesta que costa tant poder reformar..., per què serà?) deixa al Rei en una posició jurídico-constitucional com a persona inviolable i sense cap mena de responsabilitat; i, estableix als articles 56 i 64 que el Rei, en la seva condició de símbol de unitat i permanència, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, però això només vol dir que el Rei regna, però no que governi. A més, tant la direcció de política exterior com els afers nacionals de consens polític corresponen al Govern de torn, és a dir, al Govern escollit democràticament, que és qui respon davant les Corts Generals i del propi electorat -com a mínim cada quatre anys-. Tanmateix, els actes del Rei comprometen l'Estat, tot i que la responsabilitat sigui dels càrrecs representatius electes; els mateixos què, la Constitució defineix com a “ratificadors” d’allò que faci el Monarca. I, és que, a diferència del Rei, aquests sí estan sotmesos a responsabilitat política. El Monarca doncs, hauria de desaparèixer del debat polític i/o de les diferències entre representants d’Estats (tot i haver estat convidat); i, hauria de quedar al marge del debat partidista, ja que totes aquestes feines li corresponen o són més adients dels ministres i/o del President.
Però, la Monarquia, que per la seva pròpia raó històrica queda al marge del principi democràtic (cal recordar novament que el Rei no és escollit a les urnes pel seus “plebeus”), hauria de fer un vot de humilitat i ser més propera al poble, acceptant les seves crítiques i impedint que el seu màxim representant faci discursos o exclami comentaris a l’estil “bar de barri” demostrant les seves poques dots de “diplomàcia” pel món.
En una autèntica democràcia, i en un Estat on la Corona estigués realment a l’abast del “poble” i no blindada amb la policia i l’exèrcit, potser no caldria arribar a l’extrem de cremar cap fotografia per a cridar l’atenció; i, potser fins i tot, ni jo hauria escrit això... Cal recordar que molts caps d’Estat del món no s’han de protegir ni denunciar a la seva pròpia gent, que en definitiva és qui els hi paga tot els luxes retrògrades.
Estic segur que hom pot veure’s increpat pel representant veneçolà (és indiscutible i summament fàcil) però 32 anys des del 1975 haurien de servir per quelcom més que per omplir pàgines del cor o un post en aquest humil blog.
Esperem que així sigui.
Segur que sí...!
Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento, però que no va jurar la Constitució (es va limitar a signar-la).
Recentment, els fets de la cimera iberoamericana celebrada a Xile haurien de recordar-nos, o si més no fer-nos reflexionar sobre l’imatge de la Corona a finals del 2007.
La Constitució del 1978 (aquesta que costa tant poder reformar..., per què serà?) deixa al Rei en una posició jurídico-constitucional com a persona inviolable i sense cap mena de responsabilitat; i, estableix als articles 56 i 64 que el Rei, en la seva condició de símbol de unitat i permanència, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals, però això només vol dir que el Rei regna, però no que governi. A més, tant la direcció de política exterior com els afers nacionals de consens polític corresponen al Govern de torn, és a dir, al Govern escollit democràticament, que és qui respon davant les Corts Generals i del propi electorat -com a mínim cada quatre anys-. Tanmateix, els actes del Rei comprometen l'Estat, tot i que la responsabilitat sigui dels càrrecs representatius electes; els mateixos què, la Constitució defineix com a “ratificadors” d’allò que faci el Monarca. I, és que, a diferència del Rei, aquests sí estan sotmesos a responsabilitat política. El Monarca doncs, hauria de desaparèixer del debat polític i/o de les diferències entre representants d’Estats (tot i haver estat convidat); i, hauria de quedar al marge del debat partidista, ja que totes aquestes feines li corresponen o són més adients dels ministres i/o del President.
Però, la Monarquia, que per la seva pròpia raó històrica queda al marge del principi democràtic (cal recordar novament que el Rei no és escollit a les urnes pel seus “plebeus”), hauria de fer un vot de humilitat i ser més propera al poble, acceptant les seves crítiques i impedint que el seu màxim representant faci discursos o exclami comentaris a l’estil “bar de barri” demostrant les seves poques dots de “diplomàcia” pel món.
En una autèntica democràcia, i en un Estat on la Corona estigués realment a l’abast del “poble” i no blindada amb la policia i l’exèrcit, potser no caldria arribar a l’extrem de cremar cap fotografia per a cridar l’atenció; i, potser fins i tot, ni jo hauria escrit això... Cal recordar que molts caps d’Estat del món no s’han de protegir ni denunciar a la seva pròpia gent, que en definitiva és qui els hi paga tot els luxes retrògrades.
Estic segur que hom pot veure’s increpat pel representant veneçolà (és indiscutible i summament fàcil) però 32 anys des del 1975 haurien de servir per quelcom més que per omplir pàgines del cor o un post en aquest humil blog.
Esperem que així sigui.
Segur que sí...!
Comentaris
En referència al republicanisme que suscites, ni estic d'acord ni en contra, no és aquesta la missió del post. Però, et diré que crec que el Rei hauria de limitar-se a regnar i no a intentar governar; però sobretot, a fer de la diplomàcia la seva dot, i no anar parlant per ahi de "tu" a la gent ni engegant a tot aquell que no li atrau social o econòmicament..., el fet que explicava és tan sols un petit exemple de la llarga llista de "xuleries" i "ruqueries" protagonitzades per dita figura i la seva descendència i altres "afegits".
Moltes gràcies!