Primaveres lliures...!

Abril és el mes de la primavera, de la vida, de l’amor per les coses, per tot.
El mes desitjat després del fred hivern i de les foscúries imposades d’altres temps..., el mes de les llibertats!
No estic gaire inspirat però, de manera que em limitaré a transcriure el que per a mi és molt representatiu i una autèntica obra d’art: el tema ABRIL 74 de Lluís Llach.

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca

digueu-li que la vull

però no puc anar a estimar-la,

que encara hi ha combat.
-
Companys, si coneixeu el cau de la sirena

allà enmig de la mar

jo l'aniria a veure,

però encara hi ha combat.
-
I si un trist atzar m'atura i caic a terra

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

si guanyem el combat.
-
Coneixeu el cau de la sirena

allà enmig de la mar

jo l'aniria a veure,

però encara hi ha combat.
-
Companys, si enyoreu les primaveres lliures

amb vosaltres vull anar

que per poder-les viure

jo me n'he fet soldat.
-
I si un trist atzar m'atura i caic a terra

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

quan guanyem el combat.

Veure video en You Tube!

Compañeros, si sabéis donde duerme la luna blanca
decidle que la quiero
pero que no puedo acercarme a amarla
porque aún hay combate.
Compañeros, si conocéis el canto de la sirena
allá en medio del mar,
yo me acercaría a buscarla
pero aún hay combate.
Y si un triste azar me detiene y doy en tierra
llevad todos mis cantos y un ramo de flores rojas
a quien tanto he amado.
Compañeros, si buscáis las primaveras libres
con vosotros quiero ir
que para poder vivirlas me hice soldado.
Y si un triste azar me detiene y doy en tierra
llevad todos mis cantos y un ramo de flores rojas
a quien tanto he amado. Cuando ganemos el combate.

Comentaris

Anònim ha dit…
Cèsar, no podia ser un altre.
De tant en quant va bé que et facin posar la pell de gallina.

Gràcies,

Marc
Anònim ha dit…
Cert, aquesta cançó ha fet posar la pell de gallina a moltes persones, i més enllà i tot de les nostres fronteres, persones que han fet seva la nostra lluita per l'anhelada llibertat. Aprofito i li dedico a aquell home de barba blanca, del que ni tan sols sé el nom, que en un pub danès, em va demanar il•lusionat que li cantés "A catalan song: Freedom springs", i va entonar emocionat les seves notes.

Perquè l’anhel de llibertat és una anhel comú de tota la humanitat.
Cèsar Pasadas ha dit…
Estimat Marc,
penso que aquesta cançó em posarà la pell de gallina tota la vida, fins el darrer alè de vida que em quedi no deixaré de sentir un cúmul de estranyeses i forts sentiments al sentir-la...

Una abraçada forta!

Cèsar Pasadas.
Cèsar Pasadas ha dit…
Benvolgut/da anònim/a.

Penso que després d'aquest comentari no ets tan anònim com intenta demostrar l'encapçalament...

Jo era aquella nit al pub danès, jo era allà, jo vaig ser allà! No porto barba blanca però en referència a l'anhel de llibertat jo vaig ser i seré a qualsevol lloc on una cançó provoqui que a algú li saltin les llàgrimes i se li acceleri el cor, pensant en tants i tantes que perderen la vida en la recerca infinita de la igualtat dels homes i les dones del planeta: el desig constant de llibertat.

A catalan song: Freedom springs...!?
És preciós, un record fantàstic que em torna a posar la pell de gallina.

Visca la llibertat i, les persones que hi creiu..., i que enyoreu les primaveres lliures...!

Cèsar Pasadas.

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Aniversario...

El Rei, i altres barris...