Creació d'empresa multimedia (photo-extrem)

Amb un començament d'any nou, també es comencen nous projectes de futur. És així que des de la més profunda inquietud per cercar productes no existents al mercat i la possiblitat de gaudir en un activitat que se suposa sobradament profesionalitzada, un cert grup de persones tirem endavant un projecte multimèdia anomenat NOLIMIT-PHOTOMEDIA.
En nombroses ocasions, els individus ens trobem en situacions límits, ja sigui per efecte de l'atzar, ja sigui de manera voluntària,...i és en aquesta darrera on ens volem involucrar. La necessitat de plasmar en imatges estàtiques o mòbils aquelles situacions límits en llocs no massa accessibles necessita de professionals que estiguin preparats i gaudeixin d'aquestes situacions, captant tota dificultat i representar-la i publicar-la amb muntatges audiovisuals. Des de les cavitats més estretes i fondes, als pics més alts i freds, les altes edificacions, ponts i viaductes o indústries de certa perillositat, esdeveniments d'esports d'aventura, treballs verticals, etc.; necessiten de fotògrafs preparats que sàpiguen plasmar aquell producte sense deixar-se portar per les adverses situacions.
Donem la benvinguda a un nou projecte:
http://www.nolimitphotomedia.com


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I els propers quatre anys, què?

Imatge
No sé com es sentirà el lector, però puc assegurar com em sento jo: defraudat . I, per què? Doncs perquè després d’anys lluitant per un dret tant simple com és el fet de poder votar en una democràcia, mitja i dic “mitja” Catalunya, l’1 de novembre ha preferit passar el dia a la platja, a la muntanya, fent l’arròs, o escoltant als sogres i els cunyats, en comptes d’anar i “perdre” mitja hora en anar al col·legi més proper del domicili i escollir als representants del govern, i en conseqüència, als gestors del nostre país per als propers quatre anys. I dic gestors, sí...gestors de què? Doncs de gairebé 30.000 milions d’Euros que poden fer que Catalunya aixequi el cap, o que el torni a baixar com sempre, amagant a més la cua entre les cames. Fins a dia d’avui, Catalunya no havia tingut mai tant poder econòmic per administrar: com es fa en una comparativa publicada per El Periodico , aquest pressupost és superior al de països com Croàcia o Xile entre altres tants i ens hi j
Més informació

Aniversario...

Imatge
Hoy es el primer aniversario de este blog. Tal día como hoy y coincidiendo con mi cumpleaños decidí frecuentar menos bares,... el motivo era simple: pensar en voz alta en barras y reservados, con la ayuda de alcohol, es de suma facilidad en las primeras horas de conversación, pero a medida que van pasando los minutos y la cantidad ingesta de alcohol, el resultado se va caracterizando por una falta de entendimiento además de pérdidas de concentración, análisis y sobretodo de “vocalización”. Hace un año que decidí egoístamente discutir menos y exponer sin prejuicios ni cordial hipocresía aquello que me venía a la cabeza. Pero por el contrario, el blog no me ha servido para “cerrarme” en mis ideas sino para llegar a muchas más aburridas almas que deambulan por la irreal vida de la Red. Han pasado 12 meses de deducciones y confesiones que no siempre han colado positivamente en todo aquel individuo que se atrevió a perder unos minutos en “escuchar”, qué demonios con cierto desfo
Més informació

El Rei, i altres barris...

Imatge
Han passat els dies, però cada cop més, si no per un fet per un altre, la polèmica ha estat servida. La mateixa polèmica que alimenta la decrèpita situació de qualssevol monarquia a l’Europa del segle XXI. Amb la cremada de dues fotografies dels Reis d'Espanya unes setmanes enrera i, les posteriors manifestacions en recolzament als detinguts i jutjats per dit afer, l’intent de crítica vers el símbol de la Corona sembla ser bastant utòpic en la nostra (diguem-ne) democràcia. En una democràcia, el cap de l'Estat hauria de poder ser criticat com qualsevol ciutadà públic i no haver de recórrer a la crema de fotografies per a que un grup que ha estat pressionat policialment pugui fer-se sentir. Potser, s’entendrà si es recorden les maneres heretades... No oblidem que a Espanya, el cap de l'Estat no és un ciutadà com tots nosaltres, sinó de “sang reial”...: un rei nomenat per un dictador; un rei que va jurar los Principios del Movimiento , però que no va jurar la Constitució (es
Més informació