Cabo de Gata-Níjar...
Dita especulació ha tingut diverses èpoques: les primeres basades en un descontrol absolut de l'activitat constructora en primera linia de costa, i malbaratament del sòl urbà i agrícola de l'interior...; i les darreres, especulatiu per "contractes" favoritaris a empreses per part de les administracions i recerca de buits legals i mancances de planejament urbanístic, que han fet que la minsa part del litoral no edificat que resta estigui en perill.
Cert grup de persones i entitats han donat la veu d'alarma (certament minoritaris) i s'ha propiciat alguna campanya divulgativa però amb poc resó mediàtic, en part, silenciat per les forces de seguretat que obeeixen ordres i estaments municipals. És però des d'Europa que sembla haver-hi certa intenció en cercar solucions i ara s'obren dos camins: el de la protecció i turisme de qualitat, i el de l'especulació i llocs de treball per al turisme de masses...
Si bé és cert que la construcció dóna un gran nombre de llocs de treball, també és cert que aquests són sovint molt precaris (per inmigrants sense papers), i en moltes ocasions són ocupats per persones forànies que acaben marxant i portant-se la riquesa produïda als seus llocs d'orígen: Galícia, Portugal, etc...
Per sort la bellesa paisatgística i els valors tradicionals de certa part de la desèrtica costa han estat protegits a temps i podem observar instantànies com les seguents.
La naturalesa ha estat generosa amb aquests indrets oferint capritxoses formes en la mateixa linia de costa, com aquestes formacions basàltiques que s'aixequen imponents en les platges del Barronal. Hom podrà recordar formacions semblants a Escòcia o Irlanda (The Giant's Causeway), i és que ens trobem davant del millor i més gran exponent europeu d'un massís que té el seu orígen en una important activitat volcànica. Cal assenyar també que malgrat el Parc es declara el 1987, 10 anys després és declarat Reserva de la Biosfera, que inclou les activitats artesanals d'homes i dones dins el territori protegit, unes 38.000 hectàrees terrestres i unes 12.000 hectàrees marines.
No hem d'oblidar però, que tota aquesta bellesa i possibilitats econòmiques actuals (la província d'Almeria ha passat en pocs anys de ser la més pobre en el "rànquing" de l'Estat espanyol a estar entre les cinc primeres províncies), també són captades per gent amb cert grau de moralitat bastant baix, que s'aprofita de la misèria de molts individus sudsaharians que intenten arribar a la costa molts cops pagant un preu tant alt com la seva vida.
Preguem per a que entre tots poguem trobar una solució certament sostenible. Prou morts inmigrants a les nostres costes, prou formigó al nostre litoral.
Comentaris