Cèsar Pasadas

Quisiera saber si continúo con mis trastornos del sueño, o si por el contrario necesito tratamiento psiquiátrico. Hoy he repetido, o no, el ejercicio de ir al centro médico para pedir consejo sobre mi comportamiento en las últimas semanas. Tengo ciertas dudas sobre la realidad o ficción de mis actos y me temo algún tipo de enfermedad grave del cerebro. Hoy, sin embargo, he tenido respuestas que no tuve o que creí no tener ayer. Con la misma intención que hoy, en el hoy de hace 24 horas visité, o he visitado, también el centro médico. Al entrar, me informan que me atenderán en el primer piso. Un gran pasillo ancho repleto de sillas de madera es la sala de espera. Me acomodo al lado de un anciano en una de las sillas de diseño de dicha sala. Una extraña sensación me invade. Le conozco. Parezco yo. Con sólo verme él exclama: -¡Oh, qué dulce sueño! Que apuesto que era cuarenta años atrás. Debo estar a punto de morir, sino no entendería por qué tengo sueños de mi juventud. -Pero, ¿qué dice...

Después de destrozar algún que otro bosque, tierras de cultivo y, algún sistema cárstico, máquinas y hombres trabajan en la cantera a cielo abierto. De aquel horror de agujero en las entrañas de la Madre Tierra..., salen en fila los camiones que transportan la cal hasta la fábrica. En un río no muy lejano, grandes máquinas arrasan con toda la flora y fauna de algún meandro para extraer argilas y limos; y, salen en fila los camiones que transportan el barro arcilloso hasta la fábrica. Endemoniadas horas y horas al Sol de cientos de hombres que al sur de Uyuni extraen el bórax entre metros y metros de espesa sal boliviana; y, salen en fila los camiones que transportan el polvo vidriado hasta la fábrica. Horas y horas de traseros llagados delante de un ordenador, diseñando y corrigiendo detalles, para tan estúpida creación. Y de aquí, de la fábrica, salen en fila los camiones que transportan el panzudo producto: tan inútil objeto sanitario. Pero, ¿para qué sirve? ¿Quién lo usa? ¿Por qué ...

Con los Andes nevados al fondo, a medio camino entre los valles de la Muerte y de la Luna, un pequeño mirador hace de excelente atalaya para admirar el Salar en toda su extensión. La vista es sobrecogedora, el infinito desierto se haya salpicado de pequeños oasis en los que la vida transcurre plácida pero duramente dada las condiciones. De este a oeste se observan entre otros: Coyo, Tulor y sus ruinas incas, Larrache, Veter, Cucotel, Poconche, Cequitor, Sólor, Quitor y sus apreciadas ruinas, Alama, Solcare, etc. La mayoría de ellos con nombres en Cunza, lengua originaria del likan-antay o pueblo atacameño. Decenas de elegantes vicuñas salen al paso entre la nieve y la puna a las puertas del Altiplano. Descendiendo por pedregosas y calurosas pistas, las tonalidades amarillentas del paisaje son salpicadas de puntos verdes; que no son más que esbeltos y viejos cactus de dimensiones considerables, alcanzando en ocasiones, éstos, la altura de una persona. En San Pedro, todos y cad...

Aquest és un dibuix aparegut avui al diari La Vanguardia (pag. 34) que parla per si sol. Cap de nosaltres és innocent del tot, així que... potser hauríem de fer quelcom, oi!? L'estiu és una bona època per a decidir i/o ampliar els canvis de les societats del Primer Mon en benefici del Tercer, i no viceversa. Cèsar Pasadas

L’any vinent farà quatre dècades del tancament de la universitat de Nanterre el 2 de Maig i la execució d’assalt per part de la policia el dia 3 a la Sorbona, provocant l’esclat de rebeldia i frustració social acumulades, convertint-ho en setmanes de multitudinàries mobilitzacions a París. Però, també, a la resta del país (França)..., una revolta que s’estengué de les aules als carrers; i, amb certa contundència, dels carrers a les fàbriques, convertint-se en tot un model més enllà dels Pirineus i els Alps. L'intent de l'administració de Charles de Gaulle de mitigar les vagues i les manifestacions amb una major càrrega policial només va aconseguir enfortir el rebuig i la unió del poble pel seu desig d’igualtat i llibertat. Una nova societat més justa i més igualitària, reivindicant una llibertat sexual i una ruptura total amb el sistema tradicional era el que es demanava; i, tot i que els treballadors van aconseguir importants millores salarials amb suport de la Confédération G...

Abril és el mes de la primavera, de la vida, de l’amor per les coses, per tot. El mes desitjat després del fred hivern i de les foscúries imposades d’altres temps..., el mes de les llibertats! No estic gaire inspirat però, de manera que em limitaré a transcriure el que per a mi és molt representatiu i una autèntica obra d’art: el tema ABRIL 74 de Lluís Llach. Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat. - Companys, si coneixeu el cau de la sirena allà enmig de la mar jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat. - I si un trist atzar m'atura i caic a terra porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles a qui tant he estimat, si guanyem el combat. - Coneixeu el cau de la sirena allà enmig de la mar jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat. - Companys, si enyoreu les primaveres lliures amb vosaltres vull anar que per poder-les viure jo me n'he fet soldat. - I si un trist atzar m'...

Durant els darrers anys, mesos, setmanes i dies, he sentit tota mena de comentaris de caire desvinculant respecte Europa: Això no va amb mi...; sóc català però no europeu...; ells fan el que volen i nosaltres també...; jo passo de política i menys si és d’Europa...; a mi no se m’ha perdut res al nord dels Pirineus...; passo de Brussel·les, han volgut eliminar la nostra llengua...; Europa només afavoreix als rics, els pobres ens enfonsem en la misèria...; la Unió Europea és una excusa per a potenciar el capitalisme, va en contra del comunisme...; Europa és la lluita del Cristianisme contra l’Islam, per això mai entrarà Turquia...; per culpa d’Europa tenim tants immigrants de l’Est...; etc... Però, jo: català, mediterrani i europeu crec que caldria informar més a tota aquesta població incrèdula o renitent a qualsevol mena de progressisme dins el context europeu, i pel que fa al que més m’interessa, a l’Europa de les Regions. Aquest Diumenge es celebrava (celebrem) el 50 aniversari del ...