Cèsar Pasadas

Avui és el dia de Montserrat, el sant de les nostres "Montse" i d'un de tants símbols de catalanitat dels que de manera orgullosa fent sovint esmena, o peregrinatge, o devoció amb càntics, resant els més creients i prometent els més ilusionats. És dia de Nostra Senyora de Montserrat i també és la víspera del dia d'inaguració de la Feria d'Abril de Barcelona, i de la mateixa manera que fa pocs dies han fet a Sevilla, ens alerta de què la primavera de les flors i de la llum ha arribat amb tota la seva força, si..., un mes més tard que l'astronòmica..., i potser ho fa ja portant alèrgies i picors però recordant-nos que Catalunya és quelcom més que un grapat de catalans catalanistes que només parlen de l'Estatut, i catalans anti-catalanistes que només parlen de la "destrucció" de l'Espanya del 1979,... La primavera dels balls i la festa catalano-andalusa ha arribat; les diferents ideologies intentaran captar en les seves files a qualssevol català...

Cada any que passa se sent dir el mateix en boca de la gent...: Uff, què són cars els pisos...! Ara, amb el que ja han pujat no crec que pugin més de preu...! Doncs sembla ser que sí... La febre constructiva sembla no tenir fi. Hom ha vist com s'estenien, com una taca d'oli, les edificacions per la plana del Vallès. Potser semblava un bon reflexe de l'economia, ja que si hi ha inversió en la construcció hi haurà moviment de capital arreu. Però, realment ha estat un mercat inversionista? Realment ha estat un mercat fruit dels interesos de l'economia global excedentària, o per un procés progressiu de la baixada del preu del diner per a convertir a la classe treballadora en inflaccionista? No hi ha res més senzill que baixar el cost dels deutes per a que la població s'animi a tenir-ne més. Bona excusa per gastar més diners que no es tenen però que sabem que tard o d'hora recuperarem... La vivenda mai baixa de preu!!! Ja ens ho van ensenyar pares i avis, això! Per...

SANT JORDI, Sant Jordi... Sembla ser que un cop més, l'esperat dia de Sant Jordi ha arribat i ho fa en una jornada festiva, de clima agradable i d'economia una mica "ajustada" per les minivacances de Setmana Santa, però amb un sentiment en certa manera nacionalista i reivindicatiu recordant el 75 aniversari de la IIa República. Hom diu que Sant Jordi és el nostre patró,... o que és el dia dels "enamorats" catalans;.... els precursors del fet mediàtic del llibre que és el dia de Cervantes i la seva llengua;...els floricultors i certs comerciants que és el dia de la rosa (ja sigui aquesta de color vermell o blanc, o de tots aquells que estudis i esforç han anat canviant de color: hom recorda quan sorgí la rosa-senyera?, ...aquella si què era la rosa catalana! En fi, sigui com sigui, en el meu transcórrer per ciutats i pobles veig que si bé sempre ha estat reivindicatiu de certa catalanitat aquest dia, el propi PP justifica dits afers no recolzant-ne de manera...

I tant, i tant..."Teruel sí existe". Potser durant anys ha estat "perduda" en un territori incomunicat que ha vist passar les grans infrastructures molt a prop, però que no l'han fet justícia. La província més meridional de l'Aragó ha vist com en la darrera dècada s'ha esforçat per a donar a conéixer tots els seus atractius turístics i possibles focus d'inversió. Si bé, la densitat de població és de les mes baixes de l'Estat amb un 9.3 hab/km2 no havia estat així abans: una pèrdua poblacional durant el segle XX de més del 50% han motivat aquestes xifres. Uns exemples: any 1910/ 255491 habitants; any 1970/ 170284 habitants o al 1998/ 136840 habitants. Diverses plataformes i sobretot l'anomenada Teruel Existe intenten canviar dites xifres i denuncien sovint com les administracions competents han anat deixant de banda dita província des de varies generacions. Teruel és natura. La província està composta per un entramat de pobles amb traçats...

Segurament, cap ciutat europea es mereix una visita "llampec" (traducció al català literal de certa expressió comuna però que transcric per motius literalment definitoris); però en ocasions el destí escollit és un altre i una escala inesperada et fa descobrir, de sobte, allò que esperaves feia temps. Londres encarna el símbol del capitalisme més "eficient" i desenvolupat per experiència des de la Revolució Industrial. Potser no és correcte declarar-la tant vivament com un símbol europeu però si és evident que representa un dels nexes importants del comerç mundial i per tant, del desenvolupament econòmic dels països més rics. Als seus carrers es respira aquest aire de negocis i moda, de capital industrial i d'inversions, d' imatges corporatives i de nova façana post-industrial. També veiem però a la seva gent, bellugant-se de manera incessant per avenues i squares intentant lluitar contra un temps que passa molt ràpid, tant ràpid que la nit arri...

Què hem de fer dels records i vivences de la nostra vida? Com podem continuar somiant un cop es torna a casa després de visitar terres aliene, però properes a la nostra cultura? Què té la mediterrània que tot ho inunda d'aroma i sabor per la vida? Com podria jo expressar el que se sent en un país com Tunísia? Potser la millor manera d'expressar l'essència del país més petit del contorn nord-africà és a partir d'una molt sintètica selecció de fotografies, captades entre aromes d'espècies i flors de tarongers i oliveres. La capital del país (Tunis) amaga l'essència de la cultura i urbanisme àrabs en el que és la medina més impressionant de tot el país, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO . Almenys compta amb una quarantena de zocos (mercats dedicats a certs articles) i carrerons tortuosos de difícil orientació i molt fàcil perdre; clar que, segurament aquesta darrera és la millor opció per a deixar-se portar per la incessant vida interna d...