Cèsar Pasadas

I tant, i tant..."Teruel sí existe". Potser durant anys ha estat "perduda" en un territori incomunicat que ha vist passar les grans infrastructures molt a prop, però que no l'han fet justícia. La província més meridional de l'Aragó ha vist com en la darrera dècada s'ha esforçat per a donar a conéixer tots els seus atractius turístics i possibles focus d'inversió. Si bé, la densitat de població és de les mes baixes de l'Estat amb un 9.3 hab/km2 no havia estat així abans: una pèrdua poblacional durant el segle XX de més del 50% han motivat aquestes xifres. Uns exemples: any 1910/ 255491 habitants; any 1970/ 170284 habitants o al 1998/ 136840 habitants. Diverses plataformes i sobretot l'anomenada Teruel Existe intenten canviar dites xifres i denuncien sovint com les administracions competents han anat deixant de banda dita província des de varies generacions. Teruel és natura. La província està composta per un entramat de pobles amb traçats...

Segurament, cap ciutat europea es mereix una visita "llampec" (traducció al català literal de certa expressió comuna però que transcric per motius literalment definitoris); però en ocasions el destí escollit és un altre i una escala inesperada et fa descobrir, de sobte, allò que esperaves feia temps. Londres encarna el símbol del capitalisme més "eficient" i desenvolupat per experiència des de la Revolució Industrial. Potser no és correcte declarar-la tant vivament com un símbol europeu però si és evident que representa un dels nexes importants del comerç mundial i per tant, del desenvolupament econòmic dels països més rics. Als seus carrers es respira aquest aire de negocis i moda, de capital industrial i d'inversions, d' imatges corporatives i de nova façana post-industrial. També veiem però a la seva gent, bellugant-se de manera incessant per avenues i squares intentant lluitar contra un temps que passa molt ràpid, tant ràpid que la nit arri...

Què hem de fer dels records i vivences de la nostra vida? Com podem continuar somiant un cop es torna a casa després de visitar terres aliene, però properes a la nostra cultura? Què té la mediterrània que tot ho inunda d'aroma i sabor per la vida? Com podria jo expressar el que se sent en un país com Tunísia? Potser la millor manera d'expressar l'essència del país més petit del contorn nord-africà és a partir d'una molt sintètica selecció de fotografies, captades entre aromes d'espècies i flors de tarongers i oliveres. La capital del país (Tunis) amaga l'essència de la cultura i urbanisme àrabs en el que és la medina més impressionant de tot el país, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO . Almenys compta amb una quarantena de zocos (mercats dedicats a certs articles) i carrerons tortuosos de difícil orientació i molt fàcil perdre; clar que, segurament aquesta darrera és la millor opció per a deixar-se portar per la incessant vida interna d...

Amb un començament d'any nou, també es comencen nous projectes de futur. És així que des de la més profunda inquietud per cercar productes no existents al mercat i la possiblitat de gaudir en un activitat que se suposa sobradament profesionalitzada, un cert grup de persones tirem endavant un projecte multimèdia anomenat NOLIMIT-PHOTOMEDIA. En nombroses ocasions, els individus ens trobem en situacions límits, ja sigui per efecte de l'atzar, ja sigui de manera voluntària,...i és en aquesta darrera on ens volem involucrar. La necessitat de plasmar en imatges estàtiques o mòbils aquelles situacions límits en llocs no massa accessibles necessita de professionals que estiguin preparats i gaudeixin d'aquestes situacions, captant tota dificultat i representar-la i publicar-la amb muntatges audiovisuals. Des de les cavitats més estretes i fondes, als pics més alts i freds, les altes edificacions, ponts i viaductes o indústries de certa perillositat, esdeveniments d'esports d...

Després de la gran visita a terres d'Almeria, la mateixa vintena de persones del Departament de Geografia de la UAB no volen deixar passar l'oportunitat de visitar l'antiga Granada. Recorrem els carrers cèntrics i tortuosos, de fort pendent i arrodonits esglaons, i ens endinsem en la màgia de l'Alhambra. L'herència àrab és present arreu i aquest estil andalusí ens contagia de ganes de viure intensament les olors a mirra i tès del sector de l'Albahicin. Ens acomiadem de Granada desitjant tornar amb unes vistes panoràmiques del casc antic en plena gèlida però agradable nit. Lluny queden ara les terres de Cabo de Gata , però més encara les de la nostra estimada Barcelona. Com sempre, cal tornar per a somiar amb altres destins que ens omplin l'ànima.

En col·laboració amb el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ens dirigim una vintena de persones a "descobrir" els paisatges i l'entorn social de gran part de la província d'Almeria, entre el Campo de Níjar (explotació intensiva en agricultura d'hivernacles), i voltants del Parc Natrual de Cabo de Gata (explotació extensiva d'especulació urbanística i de turisme). Dita especulació ha tingut diverses èpoques: les primeres basades en un descontrol absolut de l'activitat constructora en primera linia de costa, i malbaratament del sòl urbà i agrícola de l'interior...; i les darreres, especulatiu per "contractes" favoritaris a empreses per part de les administracions i recerca de buits legals i mancances de planejament urbanístic, que han fet que la minsa part del litoral no edificat que resta estigui en perill. Cert grup de persones i entitats han donat la veu d'alarma (certament minoritaris) i s'ha propi...

Què es pot dir de Paris que no hagi estat dit o escrit amb anterioritat? Poques coses, imagino...però el que si és cert que hom té associat a Paris alguns monuments com la Tour Eiffel o l'Arc del Trionf, i algun museu famós com el Louvre. Però Paris és quelcom més que dits edificis o monuments, és un tot que engloba els perfums de la primavera, les olors a cafè de l'hivern, les de castanyes i blat de moro al foc de la tardor, i els aromes d'una cuina sofisticada a l'estiu, en terrasses i boulevards. La modernitat de Marais i el luxe del sector de l'Òpera contrasten potser amb la culturalitat africana del sector de Montmartre i la bulliciosa i un xic bohèmia vida del Quartier Latin. Sigui com sigui, el fet d'intentar analitzar una ciutat tant turística des d'una òptica social és quelcom més complicat de l'imaginable, ja que és molt difícil no deixar-se portar pels seus atractius i sentir-se per uns dies un autèntic parisenc. Els dissenys més moderns ...