Cèsar Pasadas

Avui és el dia de Montserrat, el sant de les nostres "Montse" i d'un de tants símbols de catalanitat dels que de manera orgullosa fent sovint esmena, o peregrinatge, o devoció amb càntics, resant els més creients i prometent els més ilusionats. És dia de Nostra Senyora de Montserrat i també és la víspera del dia d'inaguració de la Feria d'Abril de Barcelona, i de la mateixa manera que fa pocs dies han fet a Sevilla, ens alerta de què la primavera de les flors i de la llum ha arribat amb tota la seva força, si..., un mes més tard que l'astronòmica..., i potser ho fa ja portant alèrgies i picors però recordant-nos que Catalunya és quelcom més que un grapat de catalans catalanistes que només parlen de l'Estatut, i catalans anti-catalanistes que només parlen de la "destrucció" de l'Espanya del 1979,... La primavera dels balls i la festa catalano-andalusa ha arribat; les diferents ideologies intentaran captar en les seves files a qualssevol català...

Cada any que passa se sent dir el mateix en boca de la gent...: Uff, què són cars els pisos...! Ara, amb el que ja han pujat no crec que pugin més de preu...! Doncs sembla ser que sí... La febre constructiva sembla no tenir fi. Hom ha vist com s'estenien, com una taca d'oli, les edificacions per la plana del Vallès. Potser semblava un bon reflexe de l'economia, ja que si hi ha inversió en la construcció hi haurà moviment de capital arreu. Però, realment ha estat un mercat inversionista? Realment ha estat un mercat fruit dels interesos de l'economia global excedentària, o per un procés progressiu de la baixada del preu del diner per a convertir a la classe treballadora en inflaccionista? No hi ha res més senzill que baixar el cost dels deutes per a que la població s'animi a tenir-ne més. Bona excusa per gastar més diners que no es tenen però que sabem que tard o d'hora recuperarem... La vivenda mai baixa de preu!!! Ja ens ho van ensenyar pares i avis, això! Per...

SANT JORDI, Sant Jordi... Sembla ser que un cop més, l'esperat dia de Sant Jordi ha arribat i ho fa en una jornada festiva, de clima agradable i d'economia una mica "ajustada" per les minivacances de Setmana Santa, però amb un sentiment en certa manera nacionalista i reivindicatiu recordant el 75 aniversari de la IIa República. Hom diu que Sant Jordi és el nostre patró,... o que és el dia dels "enamorats" catalans;.... els precursors del fet mediàtic del llibre que és el dia de Cervantes i la seva llengua;...els floricultors i certs comerciants que és el dia de la rosa (ja sigui aquesta de color vermell o blanc, o de tots aquells que estudis i esforç han anat canviant de color: hom recorda quan sorgí la rosa-senyera?, ...aquella si què era la rosa catalana! En fi, sigui com sigui, en el meu transcórrer per ciutats i pobles veig que si bé sempre ha estat reivindicatiu de certa catalanitat aquest dia, el propi PP justifica dits afers no recolzant-ne de manera...