Cèsar Pasadas

I tant, i tant..."Teruel sí existe". Potser durant anys ha estat "perduda" en un territori incomunicat que ha vist passar les grans infrastructures molt a prop, però que no l'han fet justícia. La província més meridional de l'Aragó ha vist com en la darrera dècada s'ha esforçat per a donar a conéixer tots els seus atractius turístics i possibles focus d'inversió. Si bé, la densitat de població és de les mes baixes de l'Estat amb un 9.3 hab/km2 no havia estat així abans: una pèrdua poblacional durant el segle XX de més del 50% han motivat aquestes xifres. Uns exemples: any 1910/ 255491 habitants; any 1970/ 170284 habitants o al 1998/ 136840 habitants. Diverses plataformes i sobretot l'anomenada Teruel Existe intenten canviar dites xifres i denuncien sovint com les administracions competents han anat deixant de banda dita província des de varies generacions. Teruel és natura. La província està composta per un entramat de pobles amb traçats...

Segurament, cap ciutat europea es mereix una visita "llampec" (traducció al català literal de certa expressió comuna però que transcric per motius literalment definitoris); però en ocasions el destí escollit és un altre i una escala inesperada et fa descobrir, de sobte, allò que esperaves feia temps. Londres encarna el símbol del capitalisme més "eficient" i desenvolupat per experiència des de la Revolució Industrial. Potser no és correcte declarar-la tant vivament com un símbol europeu però si és evident que representa un dels nexes importants del comerç mundial i per tant, del desenvolupament econòmic dels països més rics. Als seus carrers es respira aquest aire de negocis i moda, de capital industrial i d'inversions, d' imatges corporatives i de nova façana post-industrial. També veiem però a la seva gent, bellugant-se de manera incessant per avenues i squares intentant lluitar contra un temps que passa molt ràpid, tant ràpid que la nit arri...